Per camins i carreteres
bloc d' Antoni Rigol Ginebreda
Sembla que a partir del 2011, s’hauràn de portar les llums enceses als vehicles, encara que circulin de dia. Aquesta mesura que a molta gent li pot semblar absurda, es possible que eviti molts accidents, ja que un vehicle es fa molt mes visible amb les llums enceses, tant per altres vehicles, com pels vianants a l’hora de travessar un carrer o carretera. A mes es una mesura amb un cost molt barat, perquè l’energia que consumeixen les llums la genera el motor del vehicle es faci servir o no, i la única despesa que pot suposar, es la d’haver de substituir les bombetes mes sovint, ja que en anar enceses contínuament, la seva vida serà mes curta. Per tant, si dur-les enceses fa que la resta de conductors vegi amb mes facilitat el meu vehicle, tant a l’hora de sortir en una cruïlla o fer un avançament, per exemple, i tot plegat pot evitar ni que sigui un sol accident, penso que es bo, i encara mes tenint en compte el cost que representa.
De tota manera, penso que la mesura es excessiva, ja que a plé sol, la il·luminació que produeixen les llums de un vehicle es pràcticamnet imperceptible. El que hauría de ser obligatori, es encendre-les sempre que no llueixi el sol, llavors si que son necessàries, i en el moment de la posta i la sortida del sol, es quan menys visibilitat hi ha. Pot ser que s’opti per encendre-les tot el dia per evitar equívocs en el moment adient per encéndre-les, ara hi ha gent que no les encén fins que es negra nit, sembla talment com si tinguessin por que els hi cobrin el consum al rebut de la llum de casa. Jo, des de fa temps, les encenc sempre que no hi ha sol, perquè hi ha núvols o boira, i quan n’hi ha però frega l’ortzó, cosa que comporta que contínuament, la gent em faci senyals perqué creuen que m’he deixat les llums enceses.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo sempre les porto enceses. I sempre
em fan llums. Per fi deixaran de fer-me llums.
Alguna vegada m’havia preguntat el perquè d’aquesta obligació. Les teves explicacions, Antoni, m’han servit per entendre-ho tot una mica millor. Sempre és un plaer llegir-te, i no només quan parles de maratons.