Ahir vaig fer la caminada Molins de Rei Montserrat, que cada dos anys organitza el CEM, alternant-la amb la Molins de Rei Vilafranca. El recorregut es gairebé tot per camins de muntanya, te gairebé 50 km amb molts desnivells, i transcorre per les muntanyes que hi ha entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental.
Feia quatre anys que no la feia, ja que en l’última edició no hi vaig participar, i a part de tenir quatre anys mes, les molèsties que tinc en el menisc del genoll dret em feien témer no poder acabar-la, ja que les últimes tres setmanes m’estava molestant mes de l’habitual. Feia quinze dies, que no feia res d’esport, per intentar recuperar-me del genoll, i m’ha anat bastant be. El menisc em va començar a fer mal al cap de poc de sortir, però no va anar a mes, i a mesura que anaven passant les hores, el mal que em feien les cames i els peus van eclipsar el mal al genoll. A les baixades vaig patir una mica, a causa de les vambes que portava, unes vambes de córrer “normaletes” i uns mitjons massa prims, m’ocasionàven mal als dits, i en arribar a l’última pujada, entre Monistrol i Montserrat, ho vaig fer amb una mica massa d’eufòria, que vaig acabar pagant en l’ultim terç d’aquesta pujada, amb un principi d’esgotament i dolors a la cuixa esquerra.
L’organització, va ser molt bona, amb abundant menjar, aigua i begudes isotòniques, els controls digitalitzats, i el recorregut ben marcat, tot i que hi va haver un punt, quan encara no s’havia fet de dia, on hi va haver gent que es va equivocar.
Si voleu saber-ne mes, podeu llegir els blocs de l’Alex i la Lurdes, amb qui vaig fer els primers quilòmetres.
Em quedo amb la frase “a mesura que anaven passant les hores, el mal que em feien les cames i els peus van eclipsar el mal al genoll”. Genial.
Celebro que tot anés bé i que quatre anys després et retrobessis d’aquesta manera tan bonica amb la muntanya.