- primer nivell (infantil) Un drac molt dolent amenaça un regne. Els habitants han de sacrificar els seus fills per a satisfer-lo. La filla del rei, per rigorós sorteig, és oferta a la fera. Apareix el cavaller Sant Jordi, mata el drac i salva la princesa.
- segon nivell (adolescent) El cristià senzillot ha de matar el drac (les temptacions, el pecat) per a salvar la princesa (l’ànima) i anar al cel (la vida eterna).
- tercer nivell (adult) Cal matar el drac (el monstre) de la ignorància, per tal d’accedir al coneixement de la realitat profunda i obtenir el premi (el descobriment que la vida eterna és aquí i ara, que sempre hi som i no cal etern retorn) Així, Jasó, el cap dels argonautes, ha de viatjar fins a la fi del món, és a dir, fins el límit de la realitat aparent i, amb l’ajuda d’una maga enamorada (la saviesa que ajuda els homes) mata el drac i accedeix al velló d’or que penja de l’arbre. (continua)
Tornem a trobar, doncs (no hi fa res el salt cronològic endavant i endarrere, puix que el temps és il·lusori, tothom copia tothom i la saviesa profunda és universal, intemporal i no admet copyright) el tema del xai diví que ens redimeix, clavat a l’arbre; la serp de bronze clavada al pal, que un Moisès contradictori (tot prohibint l’adoració del vedell Baal) erigeix a fi de curar i salvar. La llegenda de Sant Jordi és, evidentment, reelaboració de mites antiquíssims que ens parlen de com l’heroi solar mata el drac, figurat per la trajectòria aparentment sinuosa de la Lluna especejada, recomposta i (notem la vacil·lació pròpia del pas del matriarcat al patriarcat) representada per Isis i Osiris, Sin i Ishtar, protectors de l’agricultura. No debades els punts d’intersecció de l’òrbita lunar i l’aparent solar són anomenats “cap” i “cua” del drac. Així, Jordi (Γεωργóς) és clarament una divinitat agrària i soli-lunar, que rega la terra assedegada amb la sang del monstre, simbolitzada per la rosa.