Strenia: Deessa romana protectora dels regals de Cap d’Any, anomenats “strena”. Se li dedicaven sacrificis al bosc sagrat (lucus). D’aquí ve “estrenar” i la dita: Per Nadal, qui res no estrena res no val. Blasmar els regals com a “consumistes” és mostra de l’actual ignorància inculcada per aquells que figura que ens “il·luminen”.
Mags: Uns simbòlics “mags” (és a dir, astròlegs d’origen persa instal·lats a Babilònia arran de la conquesta de Cir) reconeixen oficialment el déu de la nova era que comença. Es veu clarament l’agraïment que els jueus (perquè, al cap i a la fi, la religió naixent no era res més que una secta jueva minoritària) mostraven als perses per haver-los alliberat del captiveri i l’exili babilònics (continua)
Llums de Nadal. Arbre. Foc i vegetació: És evident i no necessita gaire explicació la relació entre els llums (focs, falles) que pretenen ajudar el Sol a renéixer i la utilització d’arbres de fulla perenne i plantes similars, que propicien (amb “màgia simpàtica”, si voleu dir-ho així) el proper i esperat renaixement primaveral de la natura.
Constantí: La religió del qual reconverteix els sacerdots i els “pontífexs” romans, amb tot l’or i la porpra, en puntals del nou ordre, pensat per a que tot canvïi sense canviar res (il gattopardo ante litteram. Nihil novum sub solem). Es “rehabilitava”, de passada, també els cristians que havien quedat després de les persecucions.
Capvuitada: El Cap d’Any se celebra al cap d’una setmana del solstici (no “un dia qualsevol”, com ha escrit algú fa poc) com a residu d’un antic calendari, basat en les fases setmanals de la Lluna. Així, en el cicle festiu nadalenc romà, el solstici se situa entre l’inici de les Saturnals, el dia 17 i el Cap d’Any. Per aquest sistema de la “capvuitada”, doncs, la data del començament de l’any civil queda desplaçada una setmana endavant. Com a fòssil del calendari julià, després del pas al gregorià, la diada dita de “Reis” discrepa del sistema general, car se celebra una setmana després del vertader dia del solstici, el 22/23 (mai hi ha exactitud a causa del segon tipus de nutació) tot acabant, així, el cicle festiu nadalenc. En fi, que som allò que Jaume I anomenava “la nostra Romània”. Roma som i serem, si Déu no mana una altra cosa.
Absurd tot plegat?: Per a absurditat, els milers de milions de dòlars llençats a la bassa, tot buscant “extraterrestres” amb absurdes antenes, mentre la gent terrestre es mor de gana, aquí i ara. Sóc jo el guardià del meu germà? Doncs sí. Bon any.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Atentament, i bon any