Els bascos ens deixen sempre bocabadats i ens causen una atàvica enveja que instal·la, al nostre inconscient, la nociva idea que no valem la pena, com a nació.
El Gabinet de Prospecció Sociològica del País Basc ha publicat ara unes dades que no sé a vosaltres, però a mi m’han deixat amb un pam de nas: més de la meitat són independentistes i una gran majoria està pel diàleg directe amb ETA; enlloc s’albira el missatge que amb tanta insistència difon la dreta espanyola: que tothom hi viu amb por; i només se senten espanyols el 8% de la població.
Ara imagineu un sociòmetre igual a Catalunya. No dic als Països Catalans perquè sé què passaria en terres de Francesc Camps de Golf, com és conegut popularment, i també a les Illes. Fa pocs dies, i en un admirable article, Albert Sáez parlava sobre l’espanyolisme intel·ligent, i deia que aquest sector de la societat espanyola tria aquell catalanisme que li planteja menys problemes en cada moment històric. Fa poc, Pujol era el paradigma del mal, i ara és un angelet que cal enyorar, oi que s’entén la idea? Castella ha dominat des de fa tres segles Catalunya i no entén que aquest domini minvi i molt menys que s’acabi.
Tanmateix, oh meravella, Catalunya ha donat signes d’incomoditat tot aquest temps, malgrat que el sociòmetre a la basca ens deixaria decebuts. Aquests espanyolistes intel·ligents això no ho entenen -servidora de vostès, tampoc-, però almenys sí que haurien de veure que com més canya més catalanisme. Neutralitzar el catalanisme és una qüestió de concessions substancials. I ni amb tarannà s’hi atreveixen. Si fracassa l’Estatut, ells també s’ho hauran perdut