|
Trenta anys després de la mort del dictador, encara hi ha gent que s’escandalitza per la retirada d’una estàtua o qui commemora Franco en el marc d’un espai que és patrimoni nacional: el Valle de los Caídos. A les generacions que van patir la repressió no se’ls han anul.lat els judicis sumaríssims i a les nascudes en democràcia no se’ls ha donat una educació que considerés la plena recuperació de la memòria del seu poble. Vivim en el lloc d’Europa que ha patit la dictadura durant més anys i, paradoxalment, és on hi ha una absència més gran de polítiques públiques per a la recuperació del coneixement del passat recent. I és que, un cop arribats a l’equador de la legislatura, avui reclamem al Ple del Congrés que es compleixi una de les principals promeses del PSOE als que vam donar suport a la investidura de José Luis Rodríguez Zapatero: la llei de la memòria republicana.
Fa un any i mig, al paranimf de la Universitat de Barcelona es rendia homenatge als deportats catalans al camp d’extermini de Mau- thausen. L’exministre de Cultura socialista i víctima del franquisme i el nazisme, Jorge Semprún, va intervenir en l’acte i va fer honor a la seva trajectòria d’intel.lectual rigorós i polític compromès amb les llibertats a l’afirmar públicament –a manera d’autocrítica– que durant la transició s’havia comès una gran injustícia pel fet que s’havia confós amnistia amb amnèsia; reconciliació, amb desmemòria. El problema, per tant, no va ser el perdó, sinó l’oblit posterior. I això encara té conseqüències: ens falta una política pública per a la recuperació de la memòria històrica.
LA REIVINDICACIÓ dels nostres grups parlamentaris és perquè aquesta sigui la legislatura en la qual s’afrontin els deures pendents amb la memòria republicana que no van ser assumits pels governs de Felipe González ni, per descomptat, pels de José María Aznar. La recuperació de la memòria antifeixista s’ha constituït en un dels eixos bàsics de l’acord de suport a Zapatero per part dels grups parlamentaris d’esquerres. I, certament, el PSOE havia assumit el repte de presentar una llei per restituir honors i patrimonis a les víctimes del franquisme. Encara avui continua sense haver-se materialitzat.
ERC i IV (IU-ICV) sempre hem considerat que havia de ser el Congrés la institució encarregada d’elaborar un Llibre blanc de la memòria amb la documentació necessària per fonamentar la tan esperada llei. Els que firmem aquestes línies, i en nom dels nostres respectius grups parlamentaris, vam defensar a la Junta de Portaveus del Congrés la petició d’obrir el Parlament espanyol a entitats i associacions que agrupen les víctimes, al món acadèmic i a les institucions abans perseguides, perquè hi aportessin les seves reclamacions. La realitat és que, un cop transcorreguts els mesos, el Govern central no ha transmès els criteris amb què hauria d’haver estat elaborant el text legislatiu.
Temem que el Govern replegui la seva voluntat per por i sucumbeixi davant l’ofensiva per terra, mar i aire d’una dreta espanyola que recupera els postulats dels seus temps preconstitucionals. Si així fos, es podria arribar a imposar la perversa equació que impulsen els ideòlegs del PP quan pretenen igualar me- mòria republicana a revengisme. No oblidem que ja fa uns quants anys que estan entestats a popularitzar el revisionisme historiogràfic del que va passar abans i durant la guerra civil que propugnen alguns suposats historiadors amb suport i finançament de la dreta mediàtica.
Les proposicions de llei presentades pels nostres grups parlamentaris el novembre passat, i que es debatran avui, pretenen definir una política pública de recuperació de la memòria equivalent a la d’aquells països que van patir el feixisme i la dictadura.
VOLEM que s’articuli la nul.litat dels judicis sumaríssims, que es reconegui jurídicament la condició de víctima dels perseguits. I és que la presentació de la llei és més justa i necessària que mai si es té en compte que els pocs beneficiaris directes –supervivents– es troben en el tram final de la seva vida. O ara o mai.
ERC i IV hem actuat amb la màxima lleialtat cap al president Zapatero al respectar compromisos i temps. Encara tenim dipositades les nostres esperances en el compliment del compromís del president del Govern espanyol per elaborar i aprovar la llei. Ara és qüestió de voluntat política que definim unes bases més sòlides per sustentar el nostre sistema democràtic. Avui, al Congrés, tenim l’oportunitat de fer un pas endavant pel que fa a la recuperació de la memòria històrica. El fet rellevant és que aquesta llei s’aprovi aquest any 2006 i que sigui una norma compromesa amb els que van lluitar per la democràcia i la República.
|