El bloc Antoni Garcia #noupais #nouLH

El pacte necessari

     Al 2007 hi ha la possibilitat de fer fora al PP de la Generalitat valenciana. Una necessitat imperiosa, irrenunciable, per a milers i milers de valencians i valencianes. Possiblement la única via realista d’aconseguir açò passa per un pacte dels partits menuts a l’esquerra del PSPV.

     Aquest pacte involucra sobretot a Esquerra Unida i el Bloc. Els demés partits, més minoritaris, també fan falta, però és evident que els que resulten determinants són els que acabe d’esmentar. Els demés podem ajudar i contribuir a la tasca comuna, en la mesura de les nostres possibilitats. Nosaltres, Els Verds-Esquerra Ecologista, defensem amb totes les nostres modestes forces aquest pacte. Fa pocs dies es preguntava en aquestes mateixes pàgines l’amic Emili Piera ¿Què pensarà el diputat verd Carles Arnal? El títol d’aquest article ho diu clarament, però si cal més rotunditat afegiré altres qualificatius: aquest pacte és urgent, fonamental, vital, inexcusable; és un deure per a tots aquells que desitgem un canvi en profunditat, un canvi de veres, al nostre país. És una prioritat política de primer ordre per a tots aquells que no ens volem resignar a que el PP seguisca destrossant el nostre país.

     La mateixa aritmètica que permet esperar, amb realisme, que el pacte faça perdre la majoria absoluta al PP obri la porta a un futur govern de l’esquerra plural al País Valencià. Està clar que el PSPV necessitarà per a governar suports a la seua esquerra, bé siga sota la fórmula d’un govern multipartit, o amb altres fórmules. Aquesta és una situació inèdita al nostre país. Sempre hem patit majories absolutes. No vull semblar un somiador, però resulta evident que no ha de ser igual el PSPV governant amb majoria absoluta que governant amb estricta dependència dels escons a la seua esquerra. Finalment, el pacte permetrà que milers i milers de vots que fins ara es perden per fi es puguen traduir en una representació parlamentària.

     Crec que la perspectiva d’aconseguir aquests tres objectius que s’assolirien junts, donat que tots tres s’impliquen mútuament, pot il·lusionar a moltes persones, fins i tot a moltes que es van abstenir en passades eleccions. L’abstenció afavoreix a la dreta al País Valencià i el pacte pot fer-la disminuir. Amb el pacte, votar pot permetre no sols un canvi de govern, sinó obrir una situació política nova. També permet que una persona puga votar la seua opció de cor, per minoritària que siga, sabent que, no obstant, el seu vot serà molt útil, en un triple sentit.

     Ja sé que el pacte té també dificultats. Entenc que entre Esquerra Unida i el Bloc hi ha desconfiances, desenteniments, experiències passades poc satisfactòries, greuges molt difícils de superar, ferides locals concretes, enfrontaments personals, etc., etc. Tot això existeix i caldrà fer un esforç generós, obert, intel·ligent i amb mires molt altes i molt amplies, per superar-ho. Naturalment s’han de respectar les decisions que cada organització adopte de manera sobirana en el seu moment. No pretenc amb aquest article posar-me on no em toca ni dir-li a ningú el que ha de fer. El respecte a cada organització és fonamental. Però açò no impedeix fer algunes consideracions constructives i lleials, amb l’única voluntat d’acostar posicions, sabent que m’adrece a amics i companys als quals no pretenc ensenyar res, sinó compartir molt.

     Evidentment el programa és important, i cal establir un pacte en base a acords programàtics substantius. Per sort els programes actuals del Bloc i de l’Entesa tenen molts punts en comú i els futurs podrien tindre’n més si tots col·laboren. La realitat és que al llarg de la present legislatura hem pogut veure als líders de les dues formacions darrere de les mateixes pancartes en un fum d’ocasions. Els hem vist signar els mateixos compromisos essencials: per la llengua, pel Xúquer, per l’estatut, pel territori,… veiem als seus militants de base compartir moltes manifestacions, moltes lluites , moltes il·lusions. Ja sé que hi ha diferències, però un pacte es fa entre entitats diferents. No podem exigir un acord del 100 %. D’existir un acord total no caldria aspirar a un pacte, sinó a una unificació.

     Sé que hi ha altres dificultats. Però crec que poden superar-se amb la lletra menuda del pacte. Les fórmules poden ser diverses. Cal no posar massa condicions irrenunciables. El pacte ha d’abastar uns mínims elementals, beneficiosos per a tots. A partir d’ací les coses poden anar molt més lluny, però s’ha d’evitar què, per voler fer el millor dels pactes possibles i imaginables, no s’arribe a fer el pacte de mínims necessari. Pactar no és casar-se de per vida, no ho oblidem. Estic convençut que el pacte beneficiarà a tots (excepte al PP). Al Bloc li permetrà arribar a les Corts i a l’Entesa li garantirà la seua continuïtat amb tranquil·litat (i el PSPV podrà així governar). Però a més de beneficiar als partits implicats, els dirigents han de ser conscients que els principals beneficiats seran els valencians i valencianes que volen un canvi de veritat al nostre país. No s’ha de pensar únicament en clau interna, s’ha de pensar en les persones que desitgen i reclamen un canvi polític profund.

     Com a diputat he conegut als darrers anys dotzenes de col·lectius cívics i he participat en un grapat de mobilitzacions en defensa del País. En quasi tots els casos he vist col·laborar junts a persones de diferents partits i a independents que compartien uns mateixos objectius elementals, vitals, expressats de manera angoixant en forma de "No a aquest projecte salvatge" o "Salvem aquest territori amenaçat". En molts actes, concentracions i debats m’he trobat centenars d’ecologistes, sindicalistes, estudiants, mestres, llauradors, … que m’han transmés el mateix missatge: "uniu-vos, uniu-vos, no permeteu que el PP ens torne a governar una legislatura més". Les seues veus ressonen en el meu cap com un clam: salvem el País!