Antoni Escudero i Martínez

Com cada edició, en el dia d’avui ens trobem a la recta final de la temporada turística, amb un balanç més negatiu que l’any anterior, sobretot pel que fa el mes de juliol.

Les dades del ministeri del mes d’agost, eren sincerament positives: Catalunya va ser la comunitat autònoma que el juliol va rebre 2 milions de turistes internacionals, que representava el major percentatge sobre el total de l’estat espanyol, un 26,3%.

A territori gironí això no es va notar, i la realitat n’ha estat una altra, amb una mitjana d’ocupació del mes de juliol d’un 60%, considerat un mes fluix i dolent pel sector. L’agost va anar una mica millor però com cada any parlem d’UN MES.

La situació ha de canviar. Entre tots, administracions i empresaris, hem d’aconseguir ampliar la temporada. Amb la recerca de nous mercats que vulguin conèixer el nostre territori i fer-hi més estada per augmentar la penosa mitjana de 2 i 3 nits que tenim actualment.

Els empresaris turístics gironins estem preocupats. Preocupats per la situació en què ens trobem i pel futur incert, que ens té confusos. No sabem el que passarà i el com assumirem els canvis que properament patirem en el sector.

Parlo de la pujada de l’IVA que vam sofrir el mes de setembre i que de moment no hem notat la davallada, però tenim clar que el consum baixarà.

Sabem de primera mà, que qui patirà més la pujada d’un 2% de l’IVA reduït seran els restauradors. El sector que durant la temporada d’estiu i en aquests moments, es ressenten de la situació econòmica del país i de la pujada dels impostos, i que han patit un dur descens d’un 30% del seu nivell de facturació.

L’1 de novembre ens arriba la IMPOSICIÓ per part del Govern de la Generalitat de l’impost sobre les estades en establiments turístics. Recalco una IMPOSICIÓ. Creada per un conjunt d’interessos d’alguns polítics i fins i tot d’empresaris, que ens han enganyat amb promeses que la llei i el reglament de l’impost turístic en aquests moments no contempla.

Em refereixo a les dues peticions que vam fer des del sector català i acordades amb el govern, però que no s’han afegit a la llei de resolució de l’impost:

–         Que comptabilitzi un màxim de 2 persones per unitat d’allotjament.

–         Que no s’apliqui l’impost en preus inferiors o igual a tarifes d’IMSERSO en el període del 15 de setembre al 15 de juny.

Un acord plasmat en un document que s’ha convertit en un pur paper mullat per alguns. I la indignació per molts de nosaltres que innocentment creiem que els nostres governants complirien, quan ens deien que havíem de ser solidaris amb la dura situació econòmica del país. Però que a l’hora de la veritat, tot queda en res.

Precisament d’aquest acord vam parlar-ne la setmana passada en una reunió entre la comissió negociadora representant del sector turístic català, de la qual en formo part, el President de la Generalitat i la comitiva del govern representant del turisme. Una mostra del no voler trobar solucions a poder incloure els dos acords que el sector demanava.

Sobre les dues unitats d’allotjament van dir-nos que jurídicament no es podia fer perquè no hi havia forma d’escollir qui pagava i qui no. Quan és obvi que no cal afegir noms i cognoms de qui paga, sinó que posant dues persones a la factura doncs seria la solució.

I sobre el no aplicar l’impost turístic a preus inferiors o iguals a tarifes d’IMSERSO durant la temporada baixa, ens van exposar que seria un tema que estudiarien però que de moment no hi ha res segur. 

En definitiva, un diàleg replet d’excuses que demostraven el SI o SI per part del Govern de l’aplicació de l’impost. I el NO escoltar el sector turístic qui estem cada dia darrere el taulell o els fogons treballant pels nostres negocis.

Alerta amb el que es fa amb el turisme, que com moltes vegades diem és la mare dels ous de l’economia gironina, catalana i espanyola. És la que en aquests moments està tirant en bona part del carro del nostre país. Per tant cuidem-lo perquè té un gran valor, que les administracions està comprovat que moltes vegades desconeixen.

El pressupost del Govern de l’estat ens ha deixat una altra vegada sense l’acabament de la Nacional 2 només ha inclòs en la seva inversió el tram de Caldes de Malavella a Sils. Òbviament el tram més empantanegat i amb més accidents mortals dels últims anys.

Tanmateix la setmana passada vam saber que els trams de Tordera a Maçanet i de Vilademuls a la Jonquera no es durien a terme perquè diuen que són molt costosos.

Certament un conjunt de causes que governi qui governi sempre ens deixa a les comarques de Girona a l’estacada pel que fa a infraestructures, quan en d’altres comunitats autònomes amb menys afluència de vehicles tenen unes carreteres immillorables.

N’estem cansats. Volem una Nacional 2 acabada i en bones condicions que deixi de ser d’una vegada per totes notícia pels accidents mortals que s’ocasionen. El mes d’agost vam arribar a la tretzena víctima mortal. Estem jugant amb la vida de les persones, dels turistes que ens venen a visitar, que consumeixen el nostre territori, i dels quals ens guanyem la vida.

Les autopistes és un altre tema que ens té indignats. El 50% de les nostres carreteres són de peatge. Carreteres gestionades per una empresa privada que a dia d’avui encara ens ha de respondre a la nostra carta, on demanàvem una millora en el funcionament de l’àrea de peatges, que degut a un conjunt de causes, provoquen retencions de 27 km. en àrees com de la sortida de Figueres al peatge de la Porta Catalana.

Tots els usuaris hem sofert l’increment del preu dels peatges. I a més ens hem d’empassar un mal servei, que com a empresaris turístics ens preocupa, perquè forma part de les causes que incomoden els nostres visitants de països estrangers que venen a gaudir de la província de Girona.

Barcelona World a Salou i Eurovegas a Madrid, han estat dues notícies claus pel sector turístic de Catalunya i de l’estat espanyol. Dos projectes que seran pols d’atracció per molts visitants, i que tenen característiques semblants: hotels, botigues, teatres, centres de convencions, casinos i parcs temàtics.

Dues grans inversions per incentivar l’economia de l’estat i de Catalunya, però projectes vistos pels gironins de forma llunyana. A nosaltres no ens tocarà res. Tal i com diuen alguns professionals: Veuen Girona com un lloc que no necessita inversió, i nosaltres no ho hem sabut explicar.

SI, senyors i senyores presents. Girona necessita inversió, sigui d’aquest tipus o d’un altre. Necessitem que al territori gironí l’administració catalana aposti per fer-hi un projecte que sigui un pol d’atracció pel nostre turisme. ¡Ara ja ens toca!.

Però necessitem canvis a la llei. Demanem la supressió del Pla director territorial de l’Empordà aprovat el 2006 perquè seria un pas endavant. El pla director és un projecte creat per un conjunt d’idees merament ecologistes que atura a tot aquell que vol donar a la zona empordanesa un impuls perquè sigui atractiva. Ens deixa endarrerits, ens té lligats de peus i mans, sense deixar-nos avançar i estancats en el segle 19. Estem el segle 21 i els turistes potencials busquen atractiu a les nostres destinacions turístiques. Hem de canviar la filosofia de l’Empordà. La supressió del pla director, seria la manera perquè tot aquell municipi o empresari que volgués apostar per fer inversió a la nostres comarques, tingués la possibilitat. També seria la forma d’evitar que alguns ajuntaments facin petites trampes, modificant el POUM del seu municipi per construir projectes que el pla director no ho permet. Perquè la realitat és aquesta. 

No ho diem només els empresaris del sector, que ja portem anys reivindicant-ho. Fins i tot uns estudis de la Generalitat d’anys enrere, ja expressaven que una de les mancances de les comarques gironines eren inversions en projectes que siguin atractius pels nostres visitants.

Sabem que el que tenim funciona. El model de sol i platja és el que la majoria de turistes busquen. Però hem de trobar la forma d’allargar la temporada. Apostant per a la recerca d’un projecte d’inversió situat en una zona que enllaci tota la província i que sigui de fàcil accés.

Els models europeus centrats únicament en projectes naturistes i de paisatge, no perduren per a tota la vida i no van destinats a tots els públics de les nostres comarques. Molts visitants venen a la recerca d’un model combinat entre oci i sobretot un clima favorable. És aquest projecte que hem de construir conjuntament. 

Tot el sector ens hem de creure que Girona pot reinventar el seu model turístic per un de més renovat. Que les comarques gironines siguin conegudes arreu del món. S’ha d’aconseguir d’una vegada per totes crear un lobbie empresarial que lluiti per a aquest projecte. Un organisme format per tots els agents públics i privats de la província: empresaris turístics, comerciants, administracions autonòmiques i locals, el sector del transport, agents culturals, entitats bancàries i la Universitat de Girona.

Espero que aquestes paraules ens donin embranzida a tots, per a la recerca i construcció d’un nou model turístic per Girona, sense oblidar el gran potencial que tenim i amb l’objectiu que tot el món ho sàpiga. Que tothom conegui la Costa Brava, l’Alt Empordà, la ciutat de Girona, la Cerdanya i la Garrotxa. Perquè totes les zones formen part de la meravella de paisatge que tenim a les comarques gironines. I nosaltres hem de ser els primers que ens ho hem de creure i saber-ho explicar.

Dono les gràcies a la tasca de les associacions i a tots aquells associats que col·laboren amb la Federació aportant informació necessària, per conèixer de primera mà la situació del sector.

Moltes gràcies i que gaudiu de la diada.