La poesia, i crec que tota obra d’art, no neix per a ser explicada. Més que res entenc el poema com un estri espiritual per a estimular la consciència, un estímul existencial que ajudi a obrir les portes envers noves percepcions. Aquestes primeres reflexions quant al poemari Presagis, publicat per la Universitat Autònoma de Barcelona
Per l’any 1966-67 havia conegut en Frederic Suau i la seva muller, n’Adela Caselles, una dona intel.ligent, decidida i valenta com n’he conegut molt poques. No feia gaire que eren casats, i un dia en Pere Noguera, l’actual director teatral, em dugué al pis que la parella tenia al carrer de Joan
Vaig sentir parlar del PCE i la CNT en la meva infància, a sa Pobla, a començaments dels anys cinquanta. El meu pare havia fet la guerra amb els milicians de Durruti (“La Columna de Hierro”), i el meu oncle amb el “Quinto Regimiento”. Si ha una discussió, un tema que conegui
Els fills del Maig del 68 en la literatura catalana contemporània – Crec que la novel•la “JOC D’ESCACS” és molt més que una excel•lent obra de creació literària, és sobre tot un document d´una època irrepetible. Es tracta de la història, resumida, d´una generació que s´atreví a somniar, a no defallir, a pensar i actuar
“París 1793”. Novel·la històrica catalana, de Miquel López Crespí La figura de Miquel Sureda de Montaner, protagonista d’aquesta novel·la, serveix a l’autor per fer palès que el món dels il·lustrats catalans i espanyols de finals del segle XVIII, -amb la seva pràctica antiborbònica, de lluita per la igualtat i pel repartiment de la riquesa que produeix
La radionovel·la també va ser “mobilitzada” pel règim en la seva lluita contra el “comunisme” i la “conspiració maçònica universal”. En aquells anys tot el que no era seguir les consignes de la dictadura era, senzillament, fer el joc al “comunisme internacional” que, com hom pot suposar, pagava Moscou per a “desprestigiar vilmente
Els vividors de la política: sous i cadiretes Ara ja no era la Brigada Social del règim, la policia política, la Guàrdia Civil, els encarregats de blasmar contra els ciutadans que defensaven el dret de lluitar per la República. No, ni molt manco. Ara, alguns militants carrillistes ensinistrats per les respectives direccions s’encarregaven de la
Sense res per protegir-nos de la gelor de les rajoles, era impossible aclucar els ulls. Amb cada canvi de guàrdia encenien la dèbil bombeta de la cel·la i, en el forat de la porta, veiem un ull vigilant que controlava tot el que fèiem. En una altra època, deu anys enrere, obligaven sortir els
El taller de cotxes on vaig treballar fins començar el servei militar, no em seduïa gens ni mica. Una feina esclava, totstemps a les ordres de propietaris sense escrúpols que no et volien assegurar, que et pagaven malament i, de rebot, t’obligaven a
Les primeres Comissions de Barri. Dirigents comunistes amagats a casa meva. També per aquell temps (un poc abans que Lieta López fos detinguda i portada a Madrid) vaig tenir vivint unes setmanes, amagat, car el perseguia la Social, l’històric dirigent del PCE d’Astúries César Fernández. El nom exacte del dirigent comunista el vaig saber anys
Ara, en Una Arcàdia feliç –– per primer cop, segons afirma l’escriptor –– assaja d’escriure des del punt de vista dels vencedors; ho fa des de l’òptica dels germans Llorenç i Miquel Villalonga i la dels intel·lectuals que es situaren a recer dels sublevats contra la II República; i també amb la visió
Sa Pobla i el cine franquista José Luis Sáenz de Heredia (cosí de José Antonio Primo de Rivera) obtingué -treballant per a Falange Española y de las JONS- el càrrec de Cap de producció del Departamento Nacional de Cinematografía del nou règim. En Franco li demana que porti a la pantalla Raza, la novel·la que
13 de febrer del 2025 Percepció Al bell mig del confinament per la pandèmia del 2020 la ciutadania aplaudia de tot cor a les infermeres, així expressava el reconeixement a un servei públic i a un treball vital. La percepció popular va efectuar un canvi copernicà. Tanmateix, els poders econòmics del capital privat d’hospitals,
Tres poemaris de l´escriptor Miquel López Crespí analitzats per Jaume Vicens a dBalears: Calendaris de sal (Premi de Poesia Marià Manent, 2005) , El cant de la Sibil·la (Premi de Poesia Bru i Vidal al País Valencià) i Temps Moderns (homenatge al cinema) Premi de Poesia Miquel Martí Pol 2002. – Temps Moderns, per Jaume
Tal com érem – Crònica sentimental de la transició – Una presentació clandestina – Records de Guillem Colom, Jaume Vidal Alcover, Maria Aurèlia Campmany, Llorenç Moyà, Rafel Jaume, Tòfol Serra, Alexandre Ballester, Gabriel García Márquez, Alejo Carpentier, Octavio Paz, Juan Rulfo, Julio Cortázar, Lezama Lima, Pablo Neruda, Pere Calders, Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Vicent