Literatura catalana moderna - Illes

Recordant els amics morts: Joan F. López Casasnovas
Sempre en la memòria

Un dels aspectes més curiosos, però que demostren com som encara lluny d’una certa normalització democràtica, és el que s’esdevingué en la passada legislatura progressista quan algun partit, membre del govern o intel·lectual independent gosava insinuar algun possible error del Pacte. Aleshores un exèrcit de cínics i menfotistes es llançava damunt aquell que indicava l’error i era linxat públicament amb l’excusa que el que deia res “feia el joc a la dreta”. Tots recordam com els Verds foren sistemàticament criminalitzats públicament i fins i tot s’aconseguí expulsar de la vida política eivissenca el diputat Joan Buades. La consellera Nanda Caro, en demanar el compliment dels acords del Pacte de Progrés de 1999, va ser obligada a callar pels seus mateixos “companys” d’Izquierda Unida sota l’amenaça de fer-la dimitir. El PSM patí envestides semblants quan Mateu Morro alçà la veu demanant el que en justícia corresponia als nacionalistes d’esquerra després del pacte secret PSOE-UM.

Qui signa aquest article, una persona que en tot moment donà un suport crític al president Antich i al Pacte i que quan fins i tot destacats membres del PSOE com Joana Barceló i Margarita Nájera eren contraris a l’aplicació de l’ecotaxa nosaltres la defensàvem públicament, qui signa aquest article, dic, era sistemàticament demonitzat per tota la sèrie de menfotistes que cobraven per callar i per atacar els intel·lectuals d’esquerra independents. Tot plegat un panorama desolador de manca de crítica i de visió de futur. Tan sols eren enlairats i promocionats pel poder tots aquells cínics que, per a continuar cobrant i fruint dels privilegis que el poder atorga als seus servils, feien de l’ofici de callar la tasca principal del seu pas pel Govern de les Illes. Pijoprogres que han fet malbé la nostra experiència progressista i que ara, per a no anar novament de fracàs en fracàs, haurien de ser depurats de tota possible tornada al poder.
Sortosament no tots els intel·lectuals i polítics de les Illes són mancats de memòria històrica. Darrerament he llegit alguns articles i reflexions que em fan pensar que no tot resta perdut per aquests indrets i que es pot donar un suport crític a l’esquerra oficial sense oblidar qui és aquesta esquerra, el que ha fet i on pot arribar. Un d’aquests intel·lectuals lúcids, polític d’esquerra i al qual ningú no podrà acusar de “fer el joc a la dreta” és el menorquí Joan F. López Casasnovas. Ningú no podrà dir que Joan F. López Casasnovas és “un submarí del PP”, com diuen els servils quan algú defensa idees de vertader canvi social. En l’article “La natura d’anguila” que ha publicat recentment en un diari de Palma, ens adverteix de les possibles mancances del PSOE i recorda com, en un recent passat, Felipe González i els seus oblidaren moltes de les promeses que havien fet quan encara no governaven.
Joan F. López Casasnovas recorda que quan s’havia de signar l’antipopular Pacte de la Moncloa, el PSOE denuncià implacablement la venuda dels “comunistes” espanyols a la gran burgesia i acusarien Carrillo de fer el joc a la UCD del franquista Suárez… Posteriorment Felipe González signava també els famosos Pactes contra els interessos dels treballadors. López Casasnovas escriu, seguint el seu lloable exercici de memòria històrica: “El PSOE (‘Cien años de honradez’), en fi, estava a favor del dret d’autodeterminació per a les nacionalitats d’Espanya (vegeu documents de 1976), i també, per suposat, per al poble saharià. I respecte a l’ingrés de l’Estat espanyol a l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, qui ho recorda? ¡De entrada, no! No cal acudir a les hemeroteques; per poca memòria que hom tengui recordarà l’espectacle del ‘cambio’ una volta arribats al govern el 1982 i durant l’etapa del seu exercici (1982-1995): Juan Guerra, Boyer, Gal, Roldán… Desregulació del mercat laboral, contractes escombraries…”.
Un advertiment clar es desprèn d’aquest article: l’esquerra alternativa de les Illes no ha de baixar la guàrdia mai davant les promeses, que poden esdevenir falses, de l’esquerra de la moqueta i el cotxe oficial. L’esquerra social ha de pressionar, com el GOB i les plataformes antiautopistes, per a fer complir les promeses electorals. I, davant la possible ampliació desmesurada de l’aeroport menorquí, l’esquerra alternativa menorquina no s’ha de fiar del que prediqui el PSOE. Contra la mentida i manipulació contínua d’aquells qui comanden el poble, el votant de les Illes,ha d’exercir una pressió forta i sense defallença. En cas contrari es tornarà a repetir la història de les renúncies i abandonaments. L’exercici continuat de la memòria històrica és una de les úniques armes que el poble té contra la mentida dels oportunistes i panxacontents.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!