Que mengem?
Últimament m’estic fixant molt amb el tema del menjar… Es lamentable, però podem dir literalment que mengem porqueria!
L’esser humà, considerat per ell mateix el més intel·ligent del planeta, resulta ser l’únic que s’enganya menjant productes antinaturals.
Sovint, estem acostumats a veure productes als comerços on a la part més visible de l’etiqueta es llueix orgullosament un percentatge ridícul (3%, 9%, 10%…); que fa referència a l’únic contingut de matèria orgànica que té el producte… Bé, i en alguns casos també aigua… menos mal! (no vulguem saber de on la treuen)
Aquesta reflexió comença en el moment que em trobo al supermercat i veig una melmelada que a l’etiqueta posa amb lletra gran (Arial 72): 50% de fruita. Òbviament, no m’ho vaig pensar i la vaig comprar molt satisfet. Tornant a casa vaig pensar: “hòstia potser no he fet tant bona compra…?” Un 50% de fruita en una MERMELADA, però joder, la resta que collons es…?”
També són peculiars les practiques que es fan amb els productes que ens “alimentem”. Deixant de banda la tendència l’autodestrucció transgènica, d’altres pràctiques habituals també son curioses. Abonem les plantes, fruites i verdures amb productes químics per augmentar la producció; alimentem els animals amb porqueries per després poder dir: “mira com creix i mira quants quilos podem vendre…” Tot té un preu!
Molts diran, mira jo prefereix-ho menjar més i més econòmic. Potser l’efecte placebo juga un paper important en la ment de molts de nosaltres però estigueu convençuts de que al cos no l’enganya ni Déu. Allò que aparentment pot satisfer les nostres necessitats, repercuteix tant negativament en la nostra salut com en el medi ambient. Es pot afirmar que la “inversió no es rentable” (si no ets el “fabricant/productor” es clar).
Fins i tot, diuen que els reis de les festes de nens i un best-seller dels quioscos , els famosos Chetoos, resulten estar fets de plàstic. Si sí, plàstic pur amb colorants! I molts pensaran que això es impossible perquè aquests productes passen controls… Companys, en aquesta societat no només es subornen a jutges, polítics, banquers, empresaris… Aquí, fins i tot els inspectors de sanitat “s’alimenten d’euros”.
La proba d’això es que Mc. Rata segueix en les primeres posicions del ranking de les empreses amb més valor del món.
Seguim amb el tòpic l’esser humà no té límits.
#tendenciaalautodestruccio
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!