El bloc d'en Jordi Martí

President de la Federació de Barcelona de Convergència

29 de març de 2010
Sense categoria
2 comentaris

L’ESTATUT, AL PASSADÍS DE LA MORT

Com si es tractés d’un sentenciat a la pena capital, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya està a l’espera de l’execució, al passadís de la mort. Avui, per enèsima vegada aquests darrers mesos, alguns mitjans de comunicació de la dreta espanyola han tornat a filtrar la imminència de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Amb quatre anys de retard i amb filtracions inimaginables en qualsevol país civilitzat que haurien de provocar la dimissió en bloc de tots els magistrats del TC, sembla que les properes setmanes es farà públic el pronunciament de l’alt tribunal espanyol. L’Estatut, segons aquestes informacions, seria amputat radicalment, fins a deixar-lo inservible, tant a través de la declaració d’inconstitucionalitat d’alguns articles com a través de la interpretació restrictiva d’alguns altres.

El PSOE no pot dissimular la seva voluntat d’acabar amb la legislatura catalana, fent caure el Tripartit i cobejant el desitjat apuntalament del seu govern, amb el suport de CiU, fins el final de la legislatura espanyola. Evidentment la Sentència del TC serà política, circumstància que permetrà que el Govern de ZP pugui acompanyar i avalar l’agenda del TC i el timming que imposi, per imperatiu legal, la seva Presidenta. Davant d’aquesta amenaça, el PSC-PSOE i el Tripartit es troben indefensos i impotents. El PSC-PSOE, conscient de la traïció dels seus germans grans i veient que els efectes de la Sentència del TC poden ser demolidors per l’artefacte inestable, han decidit accelerar els plans pre electorals i avui mateix han tret a la palestra el candidat José Montilla, envoltat d’alguns possibles ungits per a les llistes socialistes, en busca de la renovació. (sic).

L’Estatut d’Autonomia no pot ser conculcat per un tribunal desligitimat i en estat de descomposició. Si es confirma l’abast de la Sentència, i per tant una sola coma és arranada o un sol article anul.lat, després que hagi estat aprovat per les Corts de l’estat i refrendat pel poble de Catalunya, l’acte polític haurà de ser considerat com una agressió en tota regla. Una vegada llegit amb calma el text i confirmada la sentència de mort del text estatuari, caldrà promoure un pronunciament del Parlament de Catalunya, convocar una gran manifestació ciutadana de rebuig, s’haurà de donar per acabada la legislautura, convocar eleccions i promoure una consulta per rebutjar el pronunciament i ratificar la validesa del text recorregut pel PP i el PSOE, aquest últim a través del Defensor del Pueblo. Està en joc la dignitat del poble català i el futur del nostre país.

  1. No us entenc. Si fins i tot en Pujol diu que aquests tribunals no mereixen cap mena de respecte. Doncs aleshores no cal indignar-se, ni sortir al carrer ni esguinçar-se la roba. No home, n’hi ha prou de rebre amb absoluta indiferència la sentència i no acatar-la.
    Perquè quan dieu que prioritzareu el dret de decidir, suposo que voleu dir que esteu disposats a adoptar alguna, per petita que sigui, decissió unilateralment oi? El Concert, almenys?
    Hi esteu disposats o no? de debò que us ho vull sentir, i tindreu el meu vot.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!