Angelpas

badar,guixar,clicar...

3 d'abril de 2011
2 comentaris

La Vanguardia en català? Sí, però…

He volgut comprovar de primera mà com anava la “conversió” al català dels nois de la Vanguardia (dir “heretges” potser seria massa fort…) i la primera frase d’un titular de l’edició digital que llegeixo diu així:

Preuat: “Quan l’hi comptem als nostres néts, direm que la liem” 

Contextualitzem: l’Sporting de Gijón acabava de guanyar al Madrid i l’entrenador dels asturians es diu Preciado de cognom…Però renoi de traducció…És evident que és obra del cervell de silici; una traducció literal però a més dolenta perquè “la liamos” s’hauria de traduir ” l’hem feta grossa” o fins i tot “hem embolicat la troca” o bé retocant una mica la sintaxi “embolica que fa fort” . I és que venia de la frase castellana Preciado: “Cuando se lo contemos a nuestros nietos, diremos que la liamos”. Mira que traduir “se lo contemos” per “l’hi comptem” o bé “Preciado” per “Preuat” és bastant gruixut… Desitjo que la traducció de la Vanguardia en paper no s’assembli en res a aquesta barrabassada digital. De totes formes sembla que el cos de l’article ja presenti un altre caire; sembla que ja sigui un humà el traductor…Però si cliqueu aquí hi trobareu altres “perles” (només detall:l’Sporting vesteix a ratlles vermelles i blanques però que jo sàpiga el mot “matalasser”, que surt a l’article com adjectiu del senyor Preciado, només es refereix a l’Atlètic de Madrid i això ja no és una traducció de silici):

http://translate.googleusercontent.com/translate_c?hl=ca&rurl=translate.google.com&sl=es&tl=ca&twu=1&u=http://www.lavanguardia.es/deportes/futbol/20110402/54135190025/preciado-cuando-se-lo-contemos-a-nuestros-nietos-diremos-que-la-liamos.html&usg=ALkJrhiGPEoqGpZ-UDt0Nj6XrCrEpf7ihQ

Només una anècdota?

  1. Moltes editorials “del pais”, als darrers anys ’80 i tots els ’90, per estalviar-se sous i poder guanyar -encara- més diners, van començar a no utilitzar correctors “de pell i ossos”. Deien els directius d’aquestes editorials que, amb el corrector del Word, “ja n’hi havia prou”. Altres editors, també molt moderns i “a la page” dels darrers avenços tecnològics, van implantar la desaparició de les galerades (de paper) i la imposició de la correcció “per pantalla” d’ordinador, amb l’augment que això comporta en errades tipogràfiques no detectades (20%) i els riscos laborals (atemptat a la salut dels treballadors).

    Atentament

    PD: Com molt bé pot veure, no sóc corrector.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!