Angelpas

badar,guixar,clicar...

3 d'abril de 2011
2 comentaris

La Vanguardia en català? Sí, però…

He volgut comprovar de primera mà com anava la “conversió” al català dels nois de la Vanguardia (dir “heretges” potser seria massa fort…) i la primera frase d’un titular de l’edició digital que llegeixo diu així:

Preuat: “Quan l’hi comptem als nostres néts, direm que la liem” 

Contextualitzem: l’Sporting de Gijón acabava de guanyar al Madrid i l’entrenador dels asturians es diu Preciado de cognom…Però renoi de traducció…És evident que és obra del cervell de silici; una traducció literal però a més dolenta perquè “la liamos” s’hauria de traduir ” l’hem feta grossa” o fins i tot “hem embolicat la troca” o bé retocant una mica la sintaxi “embolica que fa fort” . I és que venia de la frase castellana Preciado: “Cuando se lo contemos a nuestros nietos, diremos que la liamos”. Mira que traduir “se lo contemos” per “l’hi comptem” o bé “Preciado” per “Preuat” és bastant gruixut… Desitjo que la traducció de la Vanguardia en paper no s’assembli en res a aquesta barrabassada digital. De totes formes sembla que el cos de l’article ja presenti un altre caire; sembla que ja sigui un humà el traductor…Però si cliqueu aquí hi trobareu altres “perles” (només detall:l’Sporting vesteix a ratlles vermelles i blanques però que jo sàpiga el mot “matalasser”, que surt a l’article com adjectiu del senyor Preciado, només es refereix a l’Atlètic de Madrid i això ja no és una traducció de silici):

http://translate.googleusercontent.com/translate_c?hl=ca&rurl=translate.google.com&sl=es&tl=ca&twu=1&u=http://www.lavanguardia.es/deportes/futbol/20110402/54135190025/preciado-cuando-se-lo-contemos-a-nuestros-nietos-diremos-que-la-liamos.html&usg=ALkJrhiGPEoqGpZ-UDt0Nj6XrCrEpf7ihQ

Només una anècdota?

  1. Moltes editorials “del pais”, als darrers anys ’80 i tots els ’90, per estalviar-se sous i poder guanyar -encara- més diners, van començar a no utilitzar correctors “de pell i ossos”. Deien els directius d’aquestes editorials que, amb el corrector del Word, “ja n’hi havia prou”. Altres editors, també molt moderns i “a la page” dels darrers avenços tecnològics, van implantar la desaparició de les galerades (de paper) i la imposició de la correcció “per pantalla” d’ordinador, amb l’augment que això comporta en errades tipogràfiques no detectades (20%) i els riscos laborals (atemptat a la salut dels treballadors).

    Atentament

    PD: Com molt bé pot veure, no sóc corrector.

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!