Miquel Roman

Crec, modestament, que Iñaki de Juana Chaos es va equivocar en fer-se terrorista. Va ser un error ètic, i estratègic. Ètic, per que pot ser molt noble morir per una causa, però es totalment injustificable assassinar per un ideal. Estratègic per que es evident que la llibertat del poble basc s’aconseguira quan els independentistes siguin majoria. La violència té l’únic resultat polític de deslegitimar i criminalitzar l’independentisme i per tant allunyar-l’ho d’aquesta majoria. S’equivoca també en no mostrar remordiment per les persones a les que a tret la vida. La falta de pietat no l’hi fa mes patriota, l’hi fa menys persona.

Crec, modestament, que s’equivoca la llei. Sempre he cregut que la  legislació penal s’ha de basar en tres principis ordenats per prioritat. La protecció de les víctimes -presents i futures-, reinserció, i el càstig. El primer es la protecció de les víctimes. Un assassí no pot sortir al carrer si sabem que tornarà a matar. Per tant la protecció d’aquestes pesa més que el principi de reinsersió. Per altra banda la reinsersió es més prioritària que el càstig. Si creiem que no farà més mal, el principi de reinsersió ha de primar sobre el de càstig. El difícil es jutjar si una persona es o ha deixat de ser un perill per a la societat. Però crec més en un sistema penal d’aquest tipus que no pas un de condemna fixa per un període d’anys en el qual -amb o sense reduccions de penes-, ja que el delinqüent pot sortir tant decidit a fer mal com el dia que el van detenir.

Crec modestament que s’equivoquen els jutges. Tenien la llei que tenien, i es la que s’havia d’aplicar. Un cop el terrorista ha complert la condemna, en aplicació de la mateixa llei, l’havien de deixar sortir. Però això era mes del que podien pair. Per tant muntaren un altre cas a partir de dos cartes al diari i una condemna desproporcionada. Es un greu error de la justícia. A els criminals sel’s aplica el codi penal. Només amb els presos polítics es prenen mesures "especials". Convertir a un terrorista en un pres polític es un greu error de la justícia i suposa oferir una nova bombolla d’oxigen ideològic a ETA

Crec modestament que s’equivoca Esquerra en entrar en aquest tema. Tenim  opinió i la nostra opinió es clara. Per la hem de donar sempre? Crec que els independentistes catalans hem de començar a treure el terrorisme basc de la nostra agenda. No té sentit sacrificar la cara més amable del nostre projecte per una solidaritat mal entesa que ningú ens ha demanat. No té sentit que donem la cara si ETA, qualsevol dia o en qualsevol lloc ens pot fer quedar malament. O hi ha cap independentista amb seny que pugui posar la mà al foc per ETA? Jo crec que no. Entenc molt bé la dificultat de la feina de les nostres primeres espases, aquí i a Madrid. I entenc que si un periodista els pregunta han de respondre. Però dins de la nostra estratègia d’alliberament nacional, mentres menys vegades apareguem en una noticia relacionats o parlant d’ETA, molt millor.

I per acabar, de moment, i sense cap tipus de modèstia, he de dir que m’equivoco. M’equivoco al atribuir-me el dret a jutjar a un terrorista, a la llei, als jutges i a Esquerra. No us preocupeu, es un error assumit i inevitable si tens un bloc i si expresses públicament les teves opinions.

Per altra banda mai he dit que fos perfecte.