El bloc d'Andreu Mas

Res passa per casualitat. L’execució de Saddam Hussein arriba quan més la necessitava Bush. El president americà és en hores baixes per culpa de la guerra de l’Iraq, que ja acumula més morts que l’11-S (tots víctimes de la mateixa guerra…?).  Un èxit propagandístic permetrà dir que mort l’antic enemic número 1 de l’Imperi ara toca pelar de totes totes Bin Laden, i per això cal enviar més tropes a la regió. Els neocons no descansen…

Quan Rumsfeld va abandonar la secretaria de Defensa, quasi tothom es va afanyar a assegurar que el president Bush canviaria d’estratègia a Iraq, perquè els republicans acabaven de perdre les eleccions a les dues càmeres i l’horitzó de les presidencials s’anava acostant. Els defensors d’aquesta teoria deien que el pròxim pas de Bush seria retirar esglaonadament les tropes de l’infern iraquià i algunes declaracions en aquest sentit semblaven confirmar-ho. Pocs vam defensar que el sacrifici de Rumsfeld era un moviment purament tàctic, que l’ombra de l’ex secretari era allargada i que d’Iraq no es mouria cap més soldat que no fos el que l’ha d’abandonar dins una bossa de plàstic. L’execució de Saddam m’ho reafirma.

La mort del rais iraquià permetrà Bush justificar que aquesta no és una guerra inútil. Com si fos l’Oest americà, el xerif ha enxampat el dolent que ha acabat ballant a la soga; ell conservarà al seu despatx el cartell de Wanted. Reward… com si es tractés del títol d’un premi de caça i tornarà a cavalcar per agafar el pròxim malfactor. Bush haurà de dir ara que realment és el torn de Bin Laden però que per fer la feina cal desplegar més forces a la zona, cosa que ja han demanat alts càrrecs de l’exèrcit dels Estats Units i que ha estat la premissa que sempre han defensat Rumsfeld, Cheney i la resta de neocons del New American Century. Aquest desplegament només pot esperar que passin les festes de Nadal, perquè quan més trigui més perjudicarà la imatge de Bush. La teoria dels nous conservadors és que només la pressió militar sobre el terreny garanteix la seguretat a la zona, contra l’opinió dels autors de l’informe Baker que mantenen que cal organitzar bé la policia  i l’exèrcit iraquians. Ara bé, la pressió xií alimentada per Iran obliga els EUA a empantanar-se en aquest nou Vietnam si no volen deixar una zona estratègica comercialment pel que fa al petroli totalment en mans d’Iran, i més quan hi ha un conflicte nuclear sobre la taula. Els americans no han iniciat una guerra (o la va començar l’ex agent de la CIA Bin Laden?) per no-res. Els interessos econòmics que mouen la maquinària del petroli i la guerra als Estats Units pesen més que l’opinió pública. Si tenen controlat el front extern, aquests forces vives del país més poderós del món només s’hauran de preocupar de veure quin hereu col·loquen a la pròxima Casa Blanca.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!