?El castellà és una llengua molt potent a Catalunya?

Entrevista que avui publico a la contraportada d’El Punt Avui amb la badalonina Montserrat Cortès-Colomé, professora de pisocologia de la UB i copartícip d’un estudi sobre el català a l’escola.
El perfil: Montserrat Cortès-Colomé (Badalona, 1959), psicolingüista, és professora del departament de psicologia bàsica de la Facultat de Psicologia de la UB. El 2011 els professors de psicologia de les universitats catalanes van signar una declaració en suport de la immersió lingüística, que avui torna a ser actual.
És coautora d’un estudi sobre el model lingüístic de Catalunya, que ha publicat la UOC en forma d’opuscle.
L’entrevista:

Els atacs sistemàtics d’Espanya contra el model educatiu català no són gratuïts.
No, no ho són. Són polítics, no estan basats en dades, perquè aquestes indiquen que els nens escolaritzats a Catalunya tant saben català com castellà o, fins i tot, més castellà que català.
No hi ha dades de cap mena que sostinguin els arguments espanyolistes contra la immersió.
No, globalment, les competències que assoleixen els nens a Catalunya són equivalents en les dues llengües i semblants a les que assoleixen els nens a la resta de l’Estat.
A què ens portaria segregar l’escola per motiu de llengua?
A tenir una societat dividida, amb moltes persones que no tindrien accés al català, amb tot el que això suposaria. Tindríem dues comunitats.
Què s’ha de fer amb les que volen escolaritzar els fills en castellà?
No escolaritzar-los en castellà. El bé públic supera l’individual.
Wert és el pitjor ministre d’Educació de la democràcia?
Pel que fa al sistema educatiu català, sí.
Voler espanyolitzar la canalla catalana és d’altres èpoques…
I tant, que sí! Actualment se sap que com més llengües coneguin les persones millor, perquè eixamplen mires, són font de coneixement. Quines llengües s’han de potenciar? Les que tinguin menys possibilitats de ser utilitzades en els entorns. A Catalunya hi ha persones que viuen en zones on no tenen contacte amb el català, per tant, se les segrega.
Com s’explica que els nostres alumnes tinguin més bon coneixement del castellà que els de la resta de l’Estat?
Molts alumnes només tenen contacte amb el castellà, malgrat que s’escolaritzin en català. El castellà és molt potent a Catalunya, és una llengua viva, hegemònica; forma part de les que alguns autors anomenen “assassines” perquè les llengües grans absorbeixen les petites.
El seu estudi demostra que els castellanoparlants a Catalunya treuen més bon rendiment en tota mena de matèries que els companys de la resta de l’Estat.
Està demostrat que si tu tens habilitat sobre una matèria en una llengua pots transferir aquesta capacitat a una altra llengua.
I prova que si els nens estrangers fossin escolaritzats en castellà el seu nivell de català seria deficient.
Això es va demostrar fa anys, quan s’implantava el sistema d’immersió. Es va comprovar que els nens escolaritzats en castellà tenien greus problemes amb el català però, en canvi, els educats en català tenien bons nivells de castellà.
A Madrid callen que com més alt és el bilingüisme més bona és la competència en una tercera llengua.
Com més llengües coneixes més bons resultats treus en d’altres idiomes, tot i que cal precisar que això és més evident quan les llengües són de famílies lingüístiques molt diferents. El castellà i el català són molt semblants, i això dóna com a resultat, per exemple, que els serveis lingüístics de les universitats tinguin calculat que les persones que vénen de països de parla castellana només necessiten vint hores de classe per entendre el català.
Dades posteriors al seu estudi encara els donen més la raó.
El conseller Maragall va imposar unes proves que s’han fet en català i en castellà, posteriors al nostre estudi. Les dades demostren que a quart d’ESO la competència global en castellà és superior quasi en un punt a la de català.
Els nostres estudiants són competents, doncs, en les dues llengües?

Sí. El nostre estudi demostrava que els alumnes eren hàbils en totes dues llengües pel que fa, per exemple, a fer resums, fer un reflexió a partir del text, etc. Ara ha quedat provat que els coneixements en ambdues llengües, pel que fa a morfologia, sintaxi, ortografia… són pràcticament iguals. 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *