Als mesos anteriors a les eleccions vaig assistir a dos esdeveniments polítics multitudinaris que van tenir força ressò. Un, l’acte al Palau Sant Jordi a favor del retorn dels papers de Salamanca, l’altre, la manifestació pel dret a decidir en infraestructures. El primer va ser un acte emotiu, vibrant i engrescador, i el segón va aplegar una multitud de gent inesperada.
La conseqüència lògica d’aquesta mobilització hagués estat el reforçament dels partits que hi donaven suport: en primer lloc, Esquerra; a continuació Convergència i finalment Iniciativa. I que, per tant, debilitaria, per aquest ordre, als socialistes i als populars.
Un cop fetes les votacions la cosa ha estat exactament al revés. Socialistes i populars pugen i, dels pressumptes beneficiats, Esquerra s’enfonsa, Iniciativa cau i Convergència es manté sota mínims.
Algú pot explicar-m’ho?
Jo tinc vàries teories:
De tota manera, he de dir que m’ho vaig passar de conya, en aquests actes. Si més no, gaudim de l’espectacle, perquè això de la independència està fotut, fotut…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El tema dela independència està fotut, com hi ha estat sempre, no crec que 10,15,o 20 anys enrere estès millor.
Catalunya s’ha transformat en un híbrid , sense identitat, “tan catalana com espanyola”, és a dir, espanyola. Bona nit!.
No hi ha res pitjor que enfonsar-nos ara, quan hem fet bona part del camí. Les eleccions no ho són tot. La societat civil té encara molt a dir. No et desanimis!
Heu sentit parlar mai de la majoria silenciosa?
Els manifestants érem gent d’ERC, de CiU i d’altres grups catalanistes. Uns quants vam votar com de costum; d’altres es devien abstenir.
Però la immensa majoria silenciosa va triar entre PSOE i PP. Ve-t’ho aquí.