Des de fa una pila d’anys que sentim les mateixes notícies procedents d’Orient Pròxim: disturbis a Palestina o al Líban, viatges del Secretari d’Estat americà de torn, negociacions entre els líders jueus i palestins, mort d’innocents… i torna a començar. És una cantarella que es faria pesada si podessis abstraure’t del fet que hi ha gent de carn i ossos al darrera.
La meva opinió és que el conflicte de l’Orient Pròxim no te solució, perquè les parts enfrontades consideren irrenunciables objectius excloents. Els àrabs busquen la desaparició de l’estat d’Israel, els jueus la seva pervivència. I no hi ha terme mitjà. Ni fulls de ruta ni Camp David ni res, allà es seguiran matant lentament els uns als altres fins que algú tiri una bomba atòmica o passi alguna cosa igual o més grossa. I tots els esforços de la diplomàcia es centren en que mori la mínima gent possible, però són conscients que la impossibilitat de la pau.
El naixement de l’estat d’Israel és tan inacceptable que no hi ha pau possible. La qüestió és la següent: els europeus es van passar segles matant jueus o obligant-los a renunciar a la seva religió, amb diverses intensitats i graus segons els països i les èpoques. El clímax es produeix en un curt període d’uns quinze anys en que una ideologia molt estesa per Europa es va carregar dues terceres parts dels jueus amb precisió i eficàcia científiques. Aquesta matança horrorosa obliga a pensar una solució per als jueus, que és donar-los-hi un estat propi. On busquen l’estat? A algun dels països culpables de la massacre del segle XX (Alemanya, i en menor mesura, Itàlia, França o Rússia)? A països culpables de greuges històrics (Espanya o Polònia)? Doncs no senyor, els que se la carreguen són els àrabs, amb la feble excusa que els jueus van ser expulsats d’aquelles terres dos-mil anys enrera. Dic jo que amb més dret podrien haver demanat el retorn a l’Espanya que l’expulsió “només” vé del segle XV. Es veu que els sefardites encara guarden les claus de les seves cases de Toledo.
Resulta tan aclaparadorament injust que els àrabs hagin de pagar les culpes dels europeus sanguinaris i intolerants que per molt que pugui convèncer-es als líders de torn de signar algun acord de pau (Nasser, Sadat, Arafat), durant generacions els àrabs consideraran inacceptable l’existència d’Israel, i sorgiran nous corrents polítics o militars que tornaran a fer us de la violència.
Les raons a favor d’Israel són tan febles comparades amb el greuge descomunal que han patit els àrabs, que cap polític que aspiri a liderar un país o un moviment àrab pot acceptar la existència d’Israel a llarg termini. Potser si que Israel és la única democràcia homologable de la zona, potser si que els palestins tampoc no van ser expulsats de la seva terra, potser si que els àrabs estan governats per tirans, potser si que a nosaltres, com a occidentals, ens convé un país amic al Pròxim Orient.
Però esperar que hi hagi pau a la zona és fantasia. No se’n sortiran.
Tan de bo m’equivoqui
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els jueus de la diàspora mai es van voler integrar en cap dels països on han viscut, tot al contrari, el “guetto” abans de ser un reducte obligatori va ser un recer exclusiu, una segregació voluntària dels membres del “poble escollit” del si dels infidels enmig dels que vivien. Si un poble és escollit per Deu (Jhavè) i s’ho creu, no hi ha res a fer perquè torni a la raó, i si el provident Deu els hi dona una terra (Ertz Israel) i la Biblia (AT) ho ratifica, cagada pastoret.
Res pot justificar el genocidi ni els assassinats en massa, però els jueus, onsevulla hagin viscut han construït un teixit de relacions i influències que, juntament amb l’elitisme religiós ha esdevingut un cos estrany tancat en un opèrcul, el seu Estat quan no tenien Estat era la religió jueva i els negocis.
L’Europa avergonyida per el genocidi nazi va matar dos pardals d’un tret: es va treure els jueus de sobre i va posar una pica a Flandes (Palestina).
La factura dels milions de morts, als camps d’extermini l’estan cobrant amb milers de morts als camps de refugiats, i creuen que encara tenen el saldo a favor.
Potser caldrà eliminar a Deus tan nacionalistes i excloents que escullen pobles i terres.