L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Ja fa uns quants dies que va passar el referèndum sobre l’estatut de Catalunya. Ja fa uns quants dies que es parla de la seva entrada en vigor. I fa uns quants dies que es torna a parlar d’aquell serrell que havia de ser decisiu perquè ERC hagués donat el vist-i-plau al text: les competències en ports i aeroports.
En qualsevol cas, d’aquelles coses que necessitem per a ser una nació amb tots els ets i uts no que se’n parla. El debat polític en aquest país està més ancorat que mai en la realitat espanyola, com si fos un marc que ningú ni tan sols s’imaginés la possibilitat de substituir-lo, eliminar-lo o, simplement, deixar-lo per fer-ne un altre, com han fet al llarg de la història tants i tants pobles. Com ha fet Montenegro fa quatre dies.
Els resultats del referèndum, malgrat el neguit de tants polítics, van deixar ben clarament al descobert un rebuig ampli, un descontent molt considerable i una desafectació envers la proposta molt gran. Només cal veure que el suport real a la proposta amb feines superava el 35% de l’electorat.
Curiosament, aquests mateixos polítics, que tantes vegades ens diuen que la política és un acte de realisme, han obviat aquesta evidència i s’han dedicat a fer foc nou i a tirar pel dret com sigui. Possiblement, si alguna força política hagués volgut gestionar el NO i el conjunt del rebuig, els discursos i la dinàmica aniria per algun altre camí. Però no. Cal ser, nosaltres sí, realistes, i tenir clar que en l’àmbit parlamentari actual als Països Catalans no hi ha voluntat de gestionar el rebuig als estatuts, o sigui, no hi ha voluntat real de gestionar un projecte basat en l’autodeterminació de la nació catalana.
Arribats a aquest punt, és quan ens hem de plantejar, tota la gent que sí que creiem que en la mesura que els Països Catalans són la nostra nació i que com a tal té dret a ser com les altres nacions del món, per tant ha de tenir dret a autodeterminar-se, hem d’iniciar un procés polític basat en aquest principi.
El procés de la reforma dels estatuts, les posicions dels partits avui als parlaments de la nació, l’actitud actual d’acatament constitucional i la inexistent intenció d’obrir un procés polític i social de canvi, fa que el rebuig manifestat en el referèndum esdevingui un autèntic capital polític que no podem deixar a les seves mans.
Igualment, l’anomenada Esquerra independentista s’ha mostrat, en el seu conjunt i en línies generals, carregada de raó però mancada de capacitat de gestió del propi sector i encara menys de capacitat d’incidència en la realitat existent avui a casa nostra.
El procés obert a Euskal Herria, el resultat del referèndum estatutari a Catalunya i els processos estatutaris a la resta del país, i els models polítics i organitzatius amb què s’està rearmant l’esquerra i els moviments emancipatoris arreu, ens plantegen un nou horitzó polític i social, ens obren portes i finestres per iniciar un nou procés amb uns nous mètodes de fer política i basats en el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
el teu pais és el pais basc o Irlanda. Quan et faràs gran Aleix? Quan t’adonaràs de la realitat i acturaràs en conseqüència? Tocaràs algun dia de peus a terra? O seguiràs amb la mateixa política d’agné jovenil ara que ja estàs a les portes de la tercera edat?
Salut Aleix i per molts anys.