L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
A la una de la nit del 10 de novembre, haurà fet dos anys que vaig obrir el blog. Una temeritat. Una experiència sensacional.
La veritat, dos anys després les sensacions continuen en moviment, evolucionant. Fa un any el balanç era la novetat. Ara, és la dificultat de la constància, sobretot en una època de canvis com la que he viscut abans, durant i després de les eleccions municipals darreres. Però el blog segueix sent un espai particular de gran comunicació i possibilitat d’intercanvi. I no em sento ofegat ni mediatitzat per cap sensació de tancament, a Vilaweb, ni res que se li assembli.
Durant aquests dos anys he escrit més de 200 apunts i he rebut més de 34.000 visites. Realment extraordinari i sorprenent, si més no per a mi.
Durant aquest temps he gaudit de blogs d’amics i de persones conegudes, però també he descobert gent molt i molt interessant. He tingut el plaer i l’honor de ser enllaçat pel sempre reconegut i respectat Toni Cucarella i he pogut afegir novetats interessantíssimes a la meva llista -i les que afegiré aviat!-. No he tingut temps d’acabar d’ordenar-me -això no em passa només en el blog!-, però he sabut de molta gent que el llegeix i el segueix i m’ha sorprès, la veritat.
He parlat poc de mi, i massa poc de ca la Toca, però he començat a recuperar la constància d’escriure i això m’agrada de veritat. I he après a enllaçar vídeos!
M’agradaria que desapareguessin els anònims covards i miserables i que la controvèrsia fos oberta, franca, directa, amable o dura, dolça o àcida…, però a la cara i de tu a tu.
I m’agrada saber que al Lluçanès els blogs han anat creixent i espero que encara ho facin més.
I espero que en aquest proper any podrem seguir escrivint i opinant, discutint i descobrint, vibrant i contemplant. I des del nostre diari… i des del blog, com si fos la finestra de casa, per on entren les idees i els colors, el sol i la fresca, les mosques i l’olor de la tera molla -quan plou o plovia!-, les il·lusions i les experiències. I per on s’escapen les enrabiades i a vegades tot plegat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Dos anys! Com passen els dies… El naixement d’aquesta creació va ser portada amb discreció pel seu autor (te’n recordes Aleix? no volies ni dir-me com carai es dèia el teu bloc!). Aquesta discreció ha anat desapareixent amb el pas dels dies, segurament no per voluntat del propi creador, sinó per la transcendència de les paraules aquí aparegudes i per la capacitat del seu autor en transmetre el què pensa, veu i sent. No és difícil pensar doncs, "a veure què apuntarà l’Aleix al bloc?". Les visites ho demostren.
L’Aleix no sempre té raó. Qui té la raó?? Però el què diu l’Aleix, sempre s’ha de tenir en compte i, si més no, valorar-ho. Benvingudes siguin les interpretacions, les mirades (crítiques i no crítiques), les valoracions, les aportacions…
Per molts anys Aleix!