L'Aleix a ca la Toca

Aquest matí, m’he trobat amb la desconcertant i terrible notícia de la mort d’en Toni Roig. Ha estat una batzegada dura i pregona. I m’ha fins i tot sorprès el sentiment, la sensació, la reacció.
Al Toni vaig tenir el plaer de conèixer-lo personalment al Lluçanès, el passat dia 21 de juliol, a Prats de Lluçanès, hores abans del concert que Al-Mayurqa va fer al Solc 2007. Era una assignatura pendent del cicle dur a Al-Mayurqa. Finalment, enguany va ser possible. I no ens va decebre res en absolut. Al contrari.
Recordo quan van arribar, a la plaça Vella de Prats, l’alegria general del grup, aquell accent tan estimat escampant-se per la plaça i les seves figures, tan especials. I la barba i les ulleres, inconfusibles del Toni. Vam conversar una estona al voltant de les misèries de la política conservadora a les Illes i a Catalunya, de les similituds entre la dreta PP-UM i la dreta CiU. I també de les poques esperances -però esperances!- posades per ell en la majoria pactada a les Illes. De la seva preocupació pel territori i el que desapareix darrera la seva destrucció.
Allotjats, van sopar a la plaça i van actuar amb el decorat dels 15 anys de Solc al darrere. Quina il·lusió la seva imatge allí projectada! Quin gust sentir-los i veure’ls fer ballar la gent!
I avui, la tristesa de perdre algú insubornable en la defensa del país. En un país que, com diu el Vicent Frechina en el seu blog, és massa fràgil per a aquests colps.
Des del Lluçanès, ferm el compromís, un pregon dolor m’envaeix, però també la certesa que el seu camí ens ajudarà.
Amics del Toni i d’Al-Mayurqa, amb vosaltres sempre estarem en temps de revolta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!