L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
No puc negar que el fet que dos jugadors del primer equip del Barça assumeixin un compromís públic com ho van fer ahir, a Perpinyà, l’Oleguer i el Thuram m’omple de satisfacció, m’emociona i em fa pensar, com a vegades diu el Titot, que no sabem per què, però guanyarem. Que cada dia, sense saber per què, som més i que això n’és la garantia.
Crec que és un gran privilegi per a un país disposar d’un club amb la significació del Barça, però sobretot tenir-hi dos -o més- jugadors d’aquest nivell. D’aquest nivell futbolístic i d’aquest nivell de compromís. Estem massa acostumats a un altre tipus, ben diferent, de futbolistes.
Diuen les veus del cafè, que el volum de sang en el cos humà no és suficient per concentrar, amb èxit garantit, dues activitats en dos llocs diferents del cos simultàniament. Potser per això, a vegades, l’Oleguer i el Thuram, al camp, no tenen aquella fogositat del Puyol, i van a un altre ritme. Potser, poques vegades, al camp, trobem jugadors del seu estil. Potser per això, l’Oleguer se’ns va passar de revolucions l’altre dia, i el Thuram sembla que dansi quan vol allunyar una pilota. No hi ha dubte, però, que poques vegades són substituïbles. Segur que també té a veure amb la seva actitud fora del camp.
No us perdeu la gran satisfacció que produeix veure i sentir la filmació de Vilaweb TV amb tots dos llegint el manifest per la Bressola, ahir a Perpinyà.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
D’entrada no m’agrada la paraula orgull. L’orgull no és amic de la intel·ligència.
Per altra banda, s’ha de reconèixer que l’acció d’aquests dos jugadors és de destacar, però no estaria malament que s’hagués fet aquest manifest a favor d’una escola pública en català. És curiós que algú que fa els teus sermons esquerranosos passi per alt el significat i les conseqüències d’inflar a aquest nivell l’escola privada (i molt i molt conservadora). L’exotisme ens fa males passades a vegades. Cal conèixer el país i La Bressola no és el millor model educatiu si treballes per la igualtat. Arrels és l’opció dels que som d’esquerres.
Un premi a la incoherència? Potser encara podem rectificar.