Davant del creixent silenci d’alguns, de la recol·locació d’uns altres i del retrobament amb el camí de les cadires d’uns altres altres, només m’agradaria que em contestés algú amb arguments:
Aquest estatut per al qual hem demanat el No i que ha obtingut un sí important, ¿ha esdevingut bo per haver guanyat el sí?
Ja no toca de dir que s’ha d’acabar amb l’autonomisme i que hem d’avançar cap a l’autodeterminació?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El que ha esdevingut bo a causa del triomf del "sí" és el reforç (definitiu?) de la idea espanyolista que a Catalunya li plau de ser encaixada dins del Regne d’Espanya.
Cal dir que el "no" preconitzat per vosaltres ha estat de gran ajut al triomf del "sí": els catalans són com són, tirant a conservadors, però tampoc no els agrada pas de votar amb el vot més clarament espanyolista preconitzat pel PP i pels Bovadillas aquells…
Tot plegat, una altra oportunitat perduda.
L’estatut aprovat no és ni més bo ni més dolent per haver estat aprovat, segueix sent una llei espanyola que pretent que continuem sotmesos a Espanya.
S’hagues pogut avançar cap a l’autodeterminació si, s’hagues aprofitat la campanya del estatut per a enviar un missatge clar al poble català de que l’objectiu es la nostra independència, en canví només s’ha enviat un missatge de sumissió a Espanya, dient: "No en tenim prou, volem unes molles més, seleccions nacionals, l’aeroport, i ja callarem per sempre, ja estarem be, encaixats dins a Espanya.