Estem a les portes que el Parlament catalunyès voti la proposta de Llei de Consultes presentat pel govern autonòmic de CiU amb el suport d’ERC.
Aquesta Llei ha estat definida clarament i abastament com una norma per organitzar consultes popular sense valor de referèndum, sense cap tipus de condicionant d’acompliment sobre els resultats i sense cap valor jurídic. O sigui, una llei conseqüent amb el valor que tenen les comunitats autònomes respecte de l’Estat espanyol i respecte del dret d’autodeterminació dels pobles.
Cal que recordem, en aquest punt, dues coses fonamentals. Per una banda, les comunitats autònomes de l’Estat espanyol són el model i marc organitzatiu que es dóna aquest estat en el pacte amb el franquisme anomenat “Transició política espanyola”. Un marc assumit plenament i sense penediments, ni llavors ni ara, per les forces polítiques de Catalunya com ara CiU. Un marc que estableix, a través de l’article 145.1 de la Constitució espanyola, la prohibició de la federació de les comunitats autònomes que divideixen els Països Catalans.
Per una altra, cal recordar que l’anomenat “procés sobiranista/independentista” que viu Catalunya se circumscriu exactament al marc regional catalunyès. Regional en no ser d’àmbit de Països Catalans, i regional espanyol en tant que s’ajusta la comunitat autònoma de torn. Un marc esdevingut “nacional” per la força de la negació de cap aspecte de trencament amb l’Estat espanyol en el terreny legal.
O sigui, que la Llei de consultes no refrendàries que es vol aprovar és una llei ajustada al marc legal que ens divideix i ens domina, ens ocupa, al marc constitucional i atribueix al poble el valor, únic, de manifestar la seva opinió perquè després els polítics i les institucions en facin la lectura que considerin adient, donat que no obliga a res.
No hi ha dubte, que si una consulta sobre el tema plantejat donés un resultat aclaparadorament majoritari a l’exercici de la independència de la regió de Catalunya, donaria un munt d’arguments perquè es pressionés el govern autonòmic catalunyista per actuar en una determinada direcció, sempre que hi hagués capacitat organitzada, o espontània, d’exercir aquesta pressió.
Per tant, la Llei de consultes no refrendàries és una nova eina sense valor ni poder propi i ajustada al marc legal que ens nega i ens oprimeix. Una llei que posa en mans del regionalisme catalunyista la decisió a través de la negociació, que desprèn el poder de les mans del poble i el posa en safata, tramposa en mans de les elits.
Si des de l’Esquerra Independentista i els moviments socials es vol convertir una hipotètica consulta en un referèndum i que sigui vinculant, cal que actuem alliberats de dependències i consensos amb el regionalisme -no oblidem que el pedigrí independentista el seguim tenint-, i que al Parlament de Catalunya fem que els qui es manifesten com a portaveus dels nostres objectius s’abstinguin en la votació de la Llei de Consultes no refrendàries dels regionalistes. Cal que la CUP s’oposi a una Llei constitucional espanyola i es manifesti desobedient al marc legal imposat. I que no pateixi ningú, ni els regionalistes convençuts, ni els regionalistes equilibristes, ni els independentistes autors del best seller “Frau sagnant i criptoespanyolisme”, si hi ha consulta, votarem en la línia del triple sí, però mai donarem avals al marc constitucional que ens nega, ens fragmenta i ens retalla la vida. Encara que vingui de la mà del gran botifler senyor Mas i els seus. Si ens volen avalant lleis, que les facin sobiranes i nacionals. I dignes.
Desobeïm, també a les institucions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!