L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

4 de gener de 2014
3 comentaris

És la memòria, la que ens falla, o la dignitat?

La pregunta m’ha vingut fent zup, així de cop, sense ni pensar-la. Això del catalunyisme ben bé de què serveix i a qui, serveix?
El proper dia 13 d’abril, la localitat navarresa d’Etxarri Aranatz, a la Sakana, organitza el primer referèndum popular sobre la independència d’Euskal Herria. La pregunta, adreçada a la pròpia gent i al propi país: “Vols ésser ciutadà o ciutadana d’una Euskal Herria independent?”
La lliçó, per a la gent que es diu independentista de veritat als Països Catalans és brutal.
Des de Nafarroa, Euskal Herria comença un procés que el porta a definir-se com a nació -no com a comunitat autònoma- i que l’adreça als propis protagonistes. No als estats ocupants ni a l’Europa corrupta.

(Continua)

Euskal Herria és una nació dividida en dos estats -Espanya i França- en dues comunitats autònomes -País Basc i Navarra- i un departament -dels Pirineus Atlàntics. Una realitat molt semblant a la nostra.
El nostre cas, però, té un afegit que encara és més delictiu per als cínics silenciadors de la realitat: la Constitució espanyola té un article fet per impedir la federació dels Països Catalans. I encara diem que treballar per la nació completa per activa és ara un fre, una nosa, i per això, des de les consultes populars fins a aquest ronyós procés el fem acatant la Constitució i les seves divisions i ens atabalem quan algú volia allargar la Via Catalana més enllà del marc autonòmic catalunyès.
A Euskal Herria, properament faran una cadena humana per l’autodeterminació, també serà nacional.

Realment, que els de CiU, i els seus amplificadors mediàtics, polítics, institucionals i tertulians, callin davant la nació, no ens ha d’estranyar gens, al capi a la fi, som on som, constitucionalment i autonòmica, gràcies a ells, també, que la van beneir i llepar. El més greu és que un sol membre de l’esquerra independentista ho justifiqui. Com ja sabem, a Berga i a Torà, les consultes per la independència es van fer preguntant per als Països Catalans i el resultat va ser l’estàndard.
Davant d’això cal preguntar-se què ens falla, la memòria o la dignitat?

  1. pels habitants d’Etxarri Aranatz. I molt bé pels catalunyesos, que pareix que en això han obert camins dignes de llibertat.

    I molt malament pel Rajoy, a l’inventar-se les rodes de premsa sense acceptar preguntes. I molt malament qui ho copïi, siguin bascos, catalans o murcianos.

    Atentament, i bona setmana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!