Estenent ponts
Del País Valencià a Catalunya, amb camí de tornada
Me’n vaig a Brussel·les, espere que en companyia de 9.999 catalans i
catalanes. De valencians en serem ben pocs. Sembla que un autobús d’ACPV i poca
cosa més. De les JERPV no tinc cap notícia. El Bloc Jove, que sovint porta
pancartes reivindicatives del dret d’autodeterminació, tampoc no ha organitzat
cap viatge. Açò no pretén ser cap mena de retret. Ans al contrari, és la
constatació d’una evidència: al País Valencià estem per a altres coses.
Al Principat la via sobiranista és, si més no, una opció gens
menyspreable. Les darreres enquestes ho palesen a bastantment. Ha esdevingut
una il·lusió engrescadora per a molts catalans, i pense que cada dia més. Curt
i ras, hi ha partida. Però es limita al Principat de Catalunya. Des d’ací dalt,
les proclames reivindicatives de la independència dels Països Catalans sonen
massa vàcues, poc sinceres. Perquè els que les fan servir, sovint es preocupen
poc o gens per la realitat dels “altres” Països Catalans.
Val a dir que seríem els valencians els qui pagaríem la hipotètica
independència de Catalunya. Algú dubta que a l’endemà d’eixa feliç data la
reacció més esborronadora vindria de migjorn? I algú dubta que aquesta reacció
apuntaria directament contra els valencians conscients, els valencianistes del
sud de la Sènia? Llavors, segurament l’exili voluntari seria l’única opció
viable per a molts. Però d’acò ja parlarem, si mai arriba el moment.
El cas és que els valencians no ens hem mobilitzat. Molts
estem a favor del dret d’autodeterminació, i ens faria feliços una Catalunya
independent, però difícilment podem somniar ara per ara aquest objectiu per al
País Valencià. Prou treball tenim allà baix per aconseguir que importants
sectors de la societat comencen a adonar-se del mal negoci que per als
valencians ha suposat, suposa i suposarà aquest projecte colonialista anomenat
Espanya.
I tanmateix, potser hauria sigut desitjable més implicació
en aquesta empresa il·lusionant dels germans del nord cap a Brussel·les. Alguns
hi serem. Jo hi aniré en representació meua, únicament. Però en tant que
valencià. Sempre.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I des de llavors han sortit centeneras de nacions noves.
Per això com en un ‘slogan’ de l’antiga Corona d’Aragó, ara tant munta, munta tant Catalunya com el País Valencià i mentres a la Generalitat de dalt no ho vulguen entendre, pitjor per a tots. I doncs per això el País Valencià no ha estat mai cap país català i no és consideren de cap país catalaà.
Pel mateix que a Catalunya no és consideren cap occità o s’haveren considerat mai de cap país valencià.
El concepte actual de catalanisme al País Valencia és un modisme de creació recent i escampat a les acaballes de la dictadura de forma artificiosa, conreat pels interessos politics i partidistes per a profit dels espanyolistes i potenciat pels potents mitjans del segle XX.
Alhora que en la dictadura estava tot lligat i ben lligat amb el parany de provocar la confrontació entre els nostres territoris i que alguns tant de gust cauen.
I d’això tanmateix és va aprofitar l’extrema dreta espanyolista més reaccionària i pancida fins a la ‘progre’ actual. I de vegades sota les sigles com les d’Unió Valenciana on és va voler apropiar del terme nacionaliste valencià aprofitant la conjuntura adhoc.
El que compta e important és l’existència d’un estat propi confederal o no, que represente als nostres propis països i tot el demés sembla palla.