Albert Fibla
De tornada d'enlloc
Vaig passar quatre dies a Bèlgica que, entre altres coses, em van servir per a descobrir Brusel·les, una ciutat molt més interessant del que m?esperava, i Bruixes, un lloc de conte de fades. Vaig visitar el cor de la vella Europa, allà on va nèixer el gran Jacques Brel, en uns dies de primavera assolleiada i generosa pel turista.
L?excusa del viatge era el concert de Paolo Conte, diumenge 15 d?abril al Cirque Royal. M?acompanyava la Maite, la meva parella, seduida per la idea de veure actuar per primer cop el cantautor italià i, de pas, visitar la Ruth, una amiga seva que viu a la capital belga des de fa tres anys treballant per a una ONG.
La Ruth i el Rainer ens van obrir les portes de casa seva i d?una ciutat plena de secrets i racons màgics. Seu de las tres institucions principals de la Unió Europea i de l?OTAN, Brusel·les és molt més que un centre institucional, s?hi respira multiculturalitat per tot arreu: Matongé, el barri congolés, ofereix tots els colors de l?arc de Sant Martí, Hergè coloreja parets a pinzellades tintinesques, i hi ha un bon nombre de locals on s?hi pot veure música en directe.
Hi són també la Grande Place, plena d?edificis barrocs i majestuosos; Jacques Brel posant-hi banda sonora (no vàrem poder visitar el seu museu: tanca els diumenges i els dilluns); la cervesa, les patates fregides, els musclos (moules), la xocolata, les cols i les anguiles en salsa verda; l?irreverent i diminut Manneken pis i la seva versió femenina; el mercat de les puces (diumenge al matí, un indret ple d?andròmines del passat) i, lluny, ratllant l?horitzó, l?Atòmium (no hi vàrem anar per falta de temps).
El pitjor? La vaga de trens que ens va fer trigar més del compte en la nostra escapada a Bruixes. A Bèlgica les distàncies són molt curtes, per això vàrem decidir dedicar un dia a conèixer l?anomenada Venècia del nord. El tren ens hi havia de portar en només una hora, cosa que va succeir a l?anada. A la tornada, però, l?excursió va tenir ben be seixanta minuts de propina per culpa de la protesta del personal de la Renfe belga. Amb tot, aquest viatge dins del viatge ens va deixar un molt bon regust: Bruixes és, tal com esperàvem, un indret que sembla extret d?un conte infantil. L?obligat passeig en barca pels canals de la ciutat ens va permetre admirar una col·lecció d?edificis gòtics que fan d?aquest lloc un dels punts més interessants de la vella Europa.
Si a Brusel·les el francés és la llengua majoritària, a Bruixes parlen principalment en flamenc. Va ser curiós comprovar com en un territori tan petit existeix una frontera linguística tan pronunciada. Coses dels belgues.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
boness albert & maitee q tal per BCN?? x aki a ponent d lujooo
jajajajaj i pel q es veu vatres x alla al nord tmbe nooo? vau sta d-lux =D
n se… belgica es molt rara…=D… la col esta molt amargan!!!!!
i com estrasburg no n’hi ha cappppp =D jejejejejejejej
bueno parellaaaaaaaaaaaaaa avere quan ns veiemmm!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
petonsSsS CUIDEUSEEE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!=D