Aquestes traduccions semblen haver estat fetes per mètodes automatitzats i sense mirar-s’hi gaire. La Mare de Déu del Coll sofreix només una traducció parcial: Virgen del Coll. Menys sort té el veí Camí Vell del Coll, que esdevé Camino Viejo del Cuello (no del Collado!). No hi ha cap mena de contextualització: en un entorn on hi ha els carrers del Plom, del Cobalt i del Ferro, és evident que el carrer de l’Estany fa referència al metall i no a cap mena de llac petit; tanmateix, ha estat traduït per Calle del Estanque.
Per acabar d’adobar el caos, ens obsequien amb una selecta de faltes d’ortografia: Calle del Ovispo, Carrer del Ovispo Laguarda…
De moment, Google Maps ha formulat la típica disculpa de qui no sap assumir les pròpies responsabilitats: la culpa és d’un altre, i aquest altre és Tele Atlas. Això no resol el problema, ni seria bo que el coneixement d’aquest fet servis per a dispersar les crítiques i les exigències d’esmena. A tots els efectes, la responsabilitat és de qui ofereix el servei, és a dir, Google Maps. I l’usuari farà molt bé de passar-se a la competència: els mapes de Via Michelin són tant o més bons i no han caigut en la temptació de l’espanyolisme militant. I els de l’Institut Cartogràfic de Catalunya són francament millors.
Tanmateix, cal assenyalar la importància de l’actitud de Tele Atlas, ja que – avui com a avui – subministra dades no solament a Google Maps sinó també a Google Earth i a Tom Tom, entre d’altres. En el primer cas, ja es pot fer la constatació del desastre; en el segon cas, segurament arribarà amb la propera actualització dels mapes.
El fet és més lamentable pel que té d’excepció. La política de Tele Atlas és de respecte escrupolós arreu: n’hi ha prou d’observar els mapes de Suïssa o de Bèlgica per veure com a cada zona es fa servir la llengua del lloc. El fet que Catalunya sigui oficialment bilingüe no hauria d’alterar el criteri: el nom dels pobles i ciutats és un i només un – en català – i el mateix es pot dir del nom dels carrers i places.
Suposo que deu passar com en el cas del doblatge de les pel·lícules al català: el problema més important no cal buscar-lo a Los Angeles – altra feina tenen – sinó en determinats despatxos de Madrid – i de Barcelona, no ens enganyem. En el cas de Tele Atlas de ben segur que no cal anar als Països Baixos a reclamar.
Sigui com sigui, a partir d’ara Tele Atlas pot anar de tronc amb la Wikipedia espanyola, que s’ha dedicat a posar com a entrada per a tots els municipis de Catalunya la versió castellana: San Baudilio de Llobregat, Prats del Rey, Aviñonet del Penedés, Tarrasa i San Quirico de Tarrasa…, i esmenta, com qui fa fàstics a la cosa, la “versión oficial en catalán” del topònim corresponent. Que d’on treuen les dades? Doncs de la Real Academia de la Lengua Española, que es dedica a la meritòria tasca de publicar un nomenclator paral·lel.
Uns i altres s’aparten del que és norma comuna: només en comptades ocasions, quan la versió en llengua forastera té una tradició acreditada, es dóna com a entrada principal en una enciclopèdia i molt rarament en un atles. Així, tant a l’Enciclopèdia Catalana com a la Wikipèdia catalana trobem noms com Londres, Florència o Estocolm; en tots els altres casos es fa servir la forma oficial del país corresponent, amb la transliteració escaient en el cas de llengües que no fan servir l’alfabet llatí. I tant Tele Atlas com la Wikipedia espanyola fan servir aquest criteri estàndard arreu… excepte a Catalunya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!