QUINA POR, QUIM
M’has acollonit.
Mira que en saps…. punyetero.
Amb aquesta barba que t’has deixat. Dones molta por, Quim.
I que, com anem de bolets per Sant Feliu?. I el restaurant de la família?. Que surts a servir taules encara?. Quina por. Amb això dels tancs, els avions, militars. Mira quina por he agafat que he mirat per la finestra per si veia alguna llum estranya. I els que viviu a la costa, que?. Heu vist algun moviment estrany?.
Quim, mira que m’has fet riure… i ara, vas i et pases a fer por. Sort que desprès de la por, m’has donat trempera. Ei, amb la barba i tot. Si senyor. M’has donat trempera a quarts d’una de la matinada. Que et sembla. Que carai acollonir-se. Aquí ja no ens acollonim. Les nostres forces son vintmil vegades més potents que les seves. Que dic vintmil. Deu milions !!!!!. Ara m’he pasat, ho reconec. Però res de por, eh. Apa, Quim.
Anem a dormir que demà ens hem de llevar molt d’hora. No, no. Amb en Pep no he quedat, però demà he d’estar a les vuit al Casino del poble per a donar suport a l’acte més democràtic que hi ha. Poder decidir el que volem ser i nosaltres ho tenim clar. Res de collonades.
Apa, records a la familia.