L’ESPORT FEMENÍ A SANT ESTEVE
Dins les Jornades de la Dona, Sant Esteve Sesrovires ha organitzat la 1ª Cursa de la Dona. Un acte festiu i reivindicatiu que malauradament no passa d’això. Demà tindrem un dilluns com qualsevol altre i fins el proper any de l’esport femení ningú es tornarà a preocupar.
La Carta Internacional de l’Educació Física i de l’Esport de l’any 1978, en el seu article primer, estableix que la pràctica de l’esport és un dret fonamental per a tothom. I hem de tenir present que a nivell municipal, la posta en pràctica i el control institucional es troba dins l’àmbit de la Regidoria d’Esport i porta en pràctica i efecte amb el corresponent Patronat Municipal d’Esports, el qual realitza el control i la supervisió de les diferents activitats, posant a l’abast de les persones tots els mitjans que siguin necessaris. Tenint en compta el principi bàsic que no hi han esports exclusivament masculins o femenins, sinó dos tipus diferents d’esportistes.
Un cop aclarida aquesta part, cal dir que en el decurs de les darreres setmanes, membres d’Esquerra han estat en contacte amb diferents sectors de la societat esportiva sesrovirenca i hem aconseguit formar una important visió del que avui és l’esport al nostre poble. Una visió que ens posa de manifest que hi ha un important vuit pel que fa a l’esport femení de conjunt pel que fa a la seva base i a la se formació. I es pot demostrar que l’esport femení en etapa de formació no té les mateixes oportunitats i sovint abandona la competició per manca de quòrum o manca de competitivitat.
No ens podem tancar en banda i pensar que l’esport femení és simplement l’aeròbic o qualsevol altre activitat de sala i cal fer més èmfasi en el fet que l’esport és una forma necessària de potenciar el caràcter, la personalitat, el desenvolupament corporal i la sociabilitat. Motius prou suficients per a que les institucions treballin en favor de la promoció de l’esport femení entre el sector més jove. Cal una perfecta promoció per a que equips sènior com l’handbol tinguin una base que nodreixi de jugadores el primer equip i no acabi desapareixen o buscant altres pobles on estiguin millor considerades i tractades.
Cal cuidar la escola de voleibol actual, repartir els horaris del Pavelló correctament i procurar que totes les activitats es facin en unes instalaciones dignes. Cal plantejar un edifici en l’anomenat pàrquing del Pavelló on es podria fer una pista de voleibol competitiva amb graderies i vestidors propis. Cal incentivar, promoure i empentar la escola d’handbol femenina. Purament femenina. Pobles valencians com Riola o Torrent tenen equips totalment femenins i el futur de l’esport femení passa per aquí. Cal crear equips que tinguin en la seva totalitat nenes. Cal crear un gimnàs on fer les activitats prèvies al joc i alliberà l’ús de la pista com gimnàs, cal obrir les portes del Complex a les hores de menor afluència i fer ús d’elles els esportistes d’elit. Cal facilitar les recuperacions de les lesions amb la lliure utilització dels mitjans. Cal posar en marxa el total tancament de la Pista Francesc Castellet per a evitar la brutícia i crear nous vestidors.
Simplificant, les conclusions ens diu que la dona no ha estat considerada de la mateixa manera que l’home i encara topa amb prejudicis cultural i tòpics desgastats. La dona esportista, amb una bona preparació i amb els mitjans adients, pot assolir tantes fites i tants reptes com l’home i el que no podem fer és donar per assentat que tot queda en mans de quatre persones que de forma altruista es bolquen per aconseguir fer un grup i tirar del carro a tot hora. Institucionalment s’ha de donar una empenta a totes les iniciatives i ajudar a promocionar l’esport femení i a que es facin en perfectes condicions.