JO SOC D’UN ALTRE MON !!!!
Després d’una setmana a Madrid i amb un altre setmana pel davant, ho necesito dir. Jo no soc "d’eixe mon". No, no ho soc.
Resulta curiós, després de vint-i-cinc anys, tornar a sentir parlar del professor Tilbert Dídac Stegmann. Eren els principis dels vuitanta (1983) i em trobava a Karlsruhe (Alemanya), convidat a les jornades de cultura catalana que el propi Stegmann havia organitzat. Per aquella època formava part dels Castellers de Barcelona i després de tots aquests anys, poc a millorat.
Per a començar, el Dr. Stegmann, malgrat haver nascut a Barcelona fa 65 anys i marxat amb 10 anys de Catalunya, segueix molt més arrelat a la nostra cultura que no pas molts dels que per aquella època es consideraven adolescents o nadons. Fundador de la Biblioteca Catalana a l’Institut für Romanische Sprachen und Literaturen a Frankfurt, el Dr. Stegmann ens serveix com a mostra per a molts dels que malgrat haver nascut a Catalunya, neguen la nostra realitat i la nostra identitat i cert és que pocs poden dir-ho com ho pot dir ell. Stegmann és Català i no és pas espanyol. Una varietat que malgrat formar part del desig col.lectiu de bona part de la gent del nostre país, hores d’ara, es fa difícil pensar i calcular el dia en que la nostra autodeterminació serà possible.
Diuen els assenyats, que hem d’anar pas per pas però en aquests darrers 25 anys hem avançat tant poc que fins i tot diria que ens trobem en el mateix punt. Enguany som el amb dels partits espanyolistes i ens utilitzen un dia de cuc i un altre de tros de pa, segons el peix que volen fer picar. El transvasament de l’aigua, els trens de rodalies, l’aeroport, en Carod, l’autofinançament, etc. Tot és un motiu per a fer caure damunt nostre tots els mitjans de comunicació que volen treure un tros de pastís. Uns per no deixar perdre i altres per guanyar. Doncs res, m’ha fet molta ilusió saber que encara us trobeu en plena lluita i això ens ajuda a la resta a no baixar la guàrdia.