ROSES GROGUES
Portava gairebé una setmana donant voltes i mes voltes. Mercat de les Flors, les Rambles, el Mercat del Ninot. Les roses grogues estaven esgotades i Sant Jordi a tocar. No entenia perquè ho feia i perquè ho feia la resta de la gent. Tots anàvem darrere les roses grogues, i les vermelles?.
A la ràdio del cotxe nomes feia que sonar i sonar cançons de Los Secretos. Versions i mes versions del “Pero a tu lado”. Ho havíem exhaurit tot. D’Octubre fins Abril. Somniat en un altre vida i un altre mon, però sempre al seu costat. La canalla es feia gran, ja no perseguien aquell somni que tan els havia fet enlluernar els ulls. Els seus i els nostres.
Ajudem-nos. Avui he somniat en un altre vida, en un altre mon. Però al seu costat, al nostre costat.
Les roses grogues estaven esgotades, no hi quedava cap per collir. I Sant Jordi ja era història.
Llaços, senyals, pintades, roses, samarretes. Però al seu costat, al costat de tots ells.
Ja no perseguim somnis trencats, els hem cosit amb les llàgrimes dels nostres ulls i seguim units. Però al seu costat…….
Som una societat plena de simbolismes i ningú, dic ningú, ens farà oblidar.
Les roses grogues s’han esgotat i malgrat el nostre desig, ells no hi son aquí. Al nostre costat.
No som un poble que abandona. I sempre al seu costat.