A l’agost em converteixo en escriptor. D’aigua dolça, perquè fa deu mil dies que davant de la pàgina en blanc no sento cap bogeria. A l’agost sóc escriptor i m’ho crec. Escric el que surt, mai el que vull. He començat deu novel·les amb inicis semblants i quan ha arribat el dia 26 d’agost, em desperto i em dedico a la meva veritable activitat. Flâneur. Començo des del parc de la Guineüeta i vaig baixant, seguint el recorregut de la línia groga del metro, fins la plaça Catalunya. Algunes vegades compro l’Avui, sec en un banc i el llegeixo de cap a cap. Després busco una terrassa i em prenc un cafè. Evito sempre els indrets on hi agombolats més de tres humans. Si trobo una font, mai bec aigüa però el fet de trobar-me-la em dona set i aleshores compro una ampolleta en un forn. Si veig una dona asseguda en un banc jo m’assec dos bancs més enllà i em dedico a contemplar-la. De vegades es produeix el joc de les mirades. No n’hi ha de millor, encara que la imaginació en vulgui més. Després… Això serà després, ara escric, escric com un gras que vol aprimar-se tot menjant bonis i tigretons.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!