30 de setembre de 2021
0 comentaris

VOLEN EL QUE ENS QUEDA

Tenen els nostres diners; les nostres infraestructures (carreteres, ports, aeroports, ferrocarrils); ens van, amb una increïble passivitat nostra, destruir el sistema de caixes; controlen els mitjans de comunicació; van fer que les seus de moltes empreses marxessin emprant mètodes molt bruts; moltes altres empreses no han vingut o han marxat per la manca planificada de comunicacions adequades; en ple segle XXI ens han apallissat; ens han empresonat o obligat a exiliar-nos; persegueixen qui els sembla i pel que els sembla.

Però no ho tenen tot, els falta la llengua. I és el que més voldrien: esborrar el català “de la faz de la tierra” que dirien ells en la seva imperial i “mai imposada” llengua com va tenir la barra de dir un barrut faldiller i lladre que va fugir amb l’empara de l’estat.

És la seva obsessió, no suporten que parlem diferent, els trenquem la seva somniada uniformitat lingüística i no ho entenen, no els entra en els seus esquemes que “podent parlar una gran llengua” com la seva, continuem entestats en parlar la nostra, tan petita com és.

I com que veuen que és pràcticament impossible sentir el país com a definitivament seu sense la uniformitat lingüística que volen, refermen els seus esforços: atac implacable a la immersió escolar; imposició més o menys descarada des de l’administració; mitjans de comunicació públics plens de col·laboradors i opinaires castellà-parlants; desviació de l’objectiu fundacional d’aquests mitjans públics emprant-hi una llengua cada vegada més “catañolitzada”; ens queixem de posicions com la de la ministra d’hisenda dient que d’afavorir produccions en català res de res perquè és el castellà el que “nos une y nos da visibilidad”, i d’altra banda amb els diners de TV3 paguem produccions en castellà promocionant-les a cor que vols a la mateixa cadena creada en el seu dia per empènyer l’ús del català.

L’estat español vol el que ens queda, que és la llengua, i la gent que comanda el país els ajuda a aconseguir-ho. Lamentable.

Agustí Vilella i Guasch

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!