17 d'octubre de 2021
0 comentaris

VARIS

BOMBES I MORTS

M’he fet gran amb la imatge i el relat del terrible bombardeig sofert per  Guernika durant la guerra civil, esdeveniment iconitzat pel quadre de Picasso i que ha estat la imatge de la barbàrie del règim feixista de Franco contra la població civil indefensa.

Fa uns quants dies vaig sentir a parlar per primera vegada  de l’atac aeri amb bombardeig que va sofrir Granollers amb més de dos-cents vint morts, molts d’ells infants. Per les reaccions al comentar-ho amb diferents persones, l’episodi de Granollers tot i ser d’una magnitud molt semblant, no és precisament gaire conegut, ni tan sols pels catalans.

No es tracta d’entrar en cap competició en el nombre de morts d’un o altre lloc, o de que si aquí som més o menys màrtirs que uns altres però cada vegada entenc menys aquesta, diguem-ne, poca importància que s’ha donat als bombardejos a la població civil de Catalunya, que van ser dotzenes, amb milers de morts i que si algú algun dia en fes una llista exhaustiva quedaríem no sé si més sorpresos o esgarrifats. Perquè?.

Agustí Vilella i Guasch

 

13-10-21

DIFÍCIL D’ENTENDRE

Dimecres veient imatges de les manifestacions que hi va haver a Barcelona per la commemoració de la festa nacional española se’m va fer molt difícil d’entendre que de la mà de VOX i altre gent d’idearis més o menys similars hi participessin colles o comparses de gen immigrant, especialment de l’amèrica llatina.

Sabien on eren aquella gent?, sabien a qui estaven fent el joc?, per expressar-ho col·loquialment sabien amb qui es “jugaven els quartos”?, sabien que a la més mínima ocasió que tinguessin els enviarien cap als seus llocs d’origen sense cap contemplació?.

I un altre punt que em va cridar l’atenció: la major part d’aquesta gent, per les seves fesomies, es veia que eren descendents dels més aviat pocs habitants originaris que van sobreviure a la campanya de “culturització” i “cristianització” empresa “desinteressadament” pels españols i que es commemorava ahir.

Una cosa més que és difícil d’entendre; aquest món (o la gent que hi viu) cada dia és més incomprensible!.

Agustí Vilella i Guasch

 

14-10-21

FA MOLTA PERESA

Sentir un dia i un altre els nostres mitjans de comunicació, els opinadors, les patronals, organitzacions econòmiques, i els polítics!, fent anar amunt i avall xifres i percentatges que arriben de Madrid ara que per aquells verals els interessa aprovar els pressupostos de l’estado.

Perquè uns i altres perden el temps i ens el fan perdre a tots remenant aquestes històries?. Allà fan els pressupostos que els convenen a ells, posen alguna xifra que faci una mica de patxoca de cara aquí… que, al cap i a la fi, tampoc la invertiran; però malgrat això aquí la gent en parla i en parla com si els/ens hi anés la vida.

Mitjans de comunicació, opinadors, patronals, organitzacions econòmiques, polítics, sabeu que de tot el que diuen no pensen complir amb res que no sigui l’estrictament imprescindible perquè el país no s’aturi del tot?, doncs si ho sabeu no feu veure com si us ho creguéssiu i ens ho dieu clar d’una vegada, perquè si no ho feu així correu el risc de que o bé us preguem per mesells i em sembla que no en sou, o que considerem que per activa o per passiva sou còmplices del principal enemic del nostre país que no és altre que l’estat español.

Agustí Vilella i Guasch

 

15-10-21

ENCARA HI SOM

Tots, no en falta ni un. Tots i cadascun dels independentistes que al llarg dels darrers anys hem omplert places, carrers, carreteres i autopistes del país; que hem omplert el país d’estelades i de llaços; que hem organitzat actes de tota mena; que hem sigut i som reprimits pels “altres” i pels “nostres”, encara hi som.

Als polítics, als opinadors, als predicadors de ràdios i televisions, a tots els que malden per veure’ns desapareguts i per que els deixem tranquils i puguin gaudir dels seus respectius endolls, estic content de poder-los dir que no se les pintin tan felices i que no se’ns han tret del damunt.

La gent està empipada, emprenyada; si per moments ha estat desanimada ha estat per l’actitud dels polítics, no de cara a l’objectiu final, que continua ben definit a l’horitzó; ha estat espantada i reclosa pel maleït virus, però ara que aquest vel comença a aixecar-se, tornem a treure el cap. En són mostra la darrera Diada (GU de Barcelona, no us fa vergonya donar la xifra d’assistència que vau donar?), ponts de l’autopista altra vegada guarnits d’estelades, actes aquí i allà, cada dia més; i la gent hi va, cada dia més.

Encara hi som, esperant no sabem què o qui, però en el moment que aparegui ho sabrem i sortirem tots a una com hem fet tantes vegades, la diferència serà que ara no ens aturarem, no ens aturaran, i no em refereixo a les porres dels piolins o assimilats.

Agustí Vilella i Guasch

17-10-21

NO HO ÉS

El senyor Pedro Sánchez, aquell que segons una magistral definició de l’Emili Alzamora “parla com un personatge secundari de La Venganza de Don Mendo”, va i a la clausura del congrés del seu partit deixa anar aquesta frase lapidària: “treballarem per la convivència entre catalans i el conjunt de la seva pàtria, que és españa”.

Senyor Sánchez, la meva pàtria, com la de milions de catalans no és españa, ni ho és ni ho pot ser, mai. Vostès, els españols vull dir,  s’omplen sempre la boca amb aquella expressió de “la madre pátria”, doncs agafin-la i analitzin-la i veuran com el que hauria de voler dir no és aplicable a Catalunya ni als catalans.

Si veiem que españa vol esborrar la nostra cultura, vol fer desaparèixer la nostra llengua, nega qualsevol llibertat que posi ni que sigui remotament en dubte la unitat de l’estat, espolia sistemàticament els nostres recursos, no inverteix aquí ni remotament en la proporció que Catalunya contribueix a la tresoreria estatal, que impedeix al nostre Parlament legislar ni tan sols “parlamentar” lliurement, que ens ha atacat i reprimit salvatgement, que defensa impúdicament per la seva  “contribució a la democràcia” el sinistre edifici de la Via Laietana, que permet a altres zones del seu estat tenir en els seus estatuts còpies literals d’articles que en el de Catalunya han sigut anul·lats pel TC, etc., i mil etc. més que hi podríem posar.

Quina “pàtria”, quina “mare”, farà això amb un fill seu?, una que mereixi tal nom segur que no.

Agustí Vilella i Guasch

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!