Ahir, per fi!, encabat de tots els esperpèntics moviments al voltant de la ja famosa taula de… (deixem-ho en “del que sigui”), hi va haver una reunió al Palau de la Generalitat.
Anava a escriure tot el que penso d’aquesta aixecada de camisa dels uns, dels altres, i dels de més enllà, però veient l’espectacle denigrant dels polítics, els terminis sense topall, les reunions sense agenda, un procés de negociació sense calendari, paraules i paraules buides, etc., hauria començat a engegar disbarats potser massa grossos i ho deixo córrer, més m’estimo callar i només dic que no paga la pena ni el temps que passem mirant-los i escoltant-los. Pobre país nostre!.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!