Sabeu aquella faula que explica que una vegada hi havia un amo que tenia una fera (nomenem-la com més -o menys- gràcia ens faci) i l’anava alimentant i cuidant a més d’allargar-li el ramal una mica cada dia perquè anés caçant peces que a l’amo li interessaven fins el dia que s’havia fet prou gran i tenia prou força i prou llibertat de moviments com per caçar-lo i cruspir-se’l a ell mateix?.
Doncs això és el que li ha passat a l’estat español amb un dels poders que el conformen. Per combatre, per aturar, per anorrear, per aniquilar l’independentisme català que amenaçava la seva sagrada unitat va utilitzar tots els mitjans i poders que tenia a mà, molt especialment un d’ells.
El va engreixar, el va atiar, li va anar donant competències i àmbits d’actuació (li va allargar el ramal) perquè cacés les peces que l’interessaven i a fe de déu que ho va fer; però ara la fera se li ha fet tan gran, té tanta força i se sent tan lliure que ja no la pot aturar, se li ha desbocat i ataca el mateix a qui tant plaïa el que feia quan li era útil.
És una situació que defineix molt bé un refrany molt emprat per aquelles terres: “cria cuervos…”.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!