EL PERIÓDICO (14.09.05)
JORDI CASABELLA, Periodista
La irrupció d’instrumental informàtic als centres escolars ha anat en augment en els últims anys, fins al punt que es pot afirmar que la majoria d’escoles estan ben equipades en aquest capítol. Una altra cosa és el rèdit que se li extreu a la situació.
Si es tracta de familiaritzar l’alumnat amb les noves tecnologies, aquesta assignatura sembla aprovada. Però si ens hem de valer de la informàtica per modificar els mètodes d’aprenentatge, el terreny està encara per explorar. Aquest, a part d’això, és el gran valor afegit que la tecnologia pot proporcionar a l’escola. És clar que primer s’hauria de persuadir el professorat i proporcionar-li una formació adequada a aquest objectiu.
Avui, especialment a la Primària, on es planta la llavor de l’interès pel coneixement, els mestres encarregats de familiaritzar l’alumnat amb la informàtica són autodidactes, gent voluntariosa que ha hagut d’aprendre el que sap gairebé d’amagat. L’Administració tampoc sembla prestar gaire atenció a l’assumpte. Infinitat de possibilitats, com la de donar a l’alumnat una classe interactiva amb un personatge que estimuli la seva curiositat per un camp del saber, per citar un exemple, estan a l’abast de la tecnologia, fins i tot de la butxaca, però subsisteix un gran afany per ignorar-ho. (segueix més informació)
Un enllaç a un ampli informe de l’UOC sobre l’ús d’Internet (i de les NT) a les escoles catalanes, que ja aniré comentant:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!