Adam Majó

Barri vell, bari antic, nucli antic, casc antic, centre històric…Com coi n’hem de dir de la part vella de Manresa?

(M’agrada que em feu aquesta pregunta.)

Malgrat que estem parlant d’una tros de la ciutat que ja existia fa més de set-cents anys, el cert és que el idea de Barri Vell no sorgeix fins ben entrat el segle XX, quan la ciutat creix tant que comença a tenir sentit dividir-la en barris d’una certa dimensió. Abans també n’hi havia hagut, de barris, però eren més petits i estaven  vinculats a un carrer més o menys comercial o professional: Santa Llúcia, Sobreroca,  Sant Andreu, Sant Miquel, Barreres…

Barri vell és, per tant, el primer  i únic nom amb què es coneixia la part vella  d’aquesta ciutat que els darrers dos-cents anys no ha parat de créixer cap al nord. Un bon dia, però, algú va decidir que el terme vell tenia connotacions negatives i que era millor canviar-lo per un adjectiu aparentment més positiu com antic. És aleshores quan es crea l’Associació de Veïns del Barri Antic i quan es comença a popularitzar aquesta nova denominació que fins i tot  va donar nom a un llegendari club de futbol de vida curta però intensa.

Si ja el canvi de nom, de vell a antic, tenia a veure amb els primers intents de revertir una lenta però evident decadència, és quan l’ajuntament decideix emprendre actuacions específiques per reedreçar la situació que s’adona que l’àmbit sobre el que cal actuar va més enllà del Barri Vell estricte. Així sorgeix la idea de Nucli Antic per referir-se a l’antic clos enmurellat més la part baixa del barri de les Escodines i un tros del de Vic-Remei. Es tracta, en definitiva, de l’antiga ciutat medieval més els dos ravals fora muralla, la única ciutat existent fins ben entrat el segle XIX i la que concentra, com és lògic, la gran majoria d’edificis anteriors a 1920.

Més de vint anys després del naixement del concepte Nucli Antic, s’arriba a la conclusió que la reflexió que el justifica és vàlida però la terminologia millorable. Així és com apareix aquesta nova denominació, Centre Històric, fàcilment entenedora per a parlants del català, el castellà, l’italià, el francès o, amb una mica d’esforç, l’anglès i formada per dos  conceptes, centralitat i història, en principi atractius.

La meva proposta, doncs, és aquesta: reduir la llista de noms a dos, un de popular, Barri Vell, i un de més oficial i protocolari, Centre Històric.

Dit això, potser us fareu una altra pregunta: Concretament, on comença i on acaba això del Centre Històric de Manresa? El perímetre és discutible i fins a cert punt arbitrari; a grans trets, però, podríem delimitar-lo a partir de nou referents físics fàcilment identificables: la RENFE, la Joviat, El Puerto Rico, el Teatre Conservatori, Cal Jorba, l’Escola d’Arts, l’Hospital de Sant Andreu, el Museu i la Cova.