Obrint Pas: Diari d'una gira

A Aldaia arribem de vesprada amb tot el sol i la calor d’un divendres de juliol valencià. La veritat és que ens moríem de ganes de tornar a tocar a casa amb les cançons noves. Allí ens espera molta gent de casa. Gent d’Aldaia com el Lluís i la resta de companys de Voltor i del jove grup Skarabats, els membres del programa Encén l’Oïda, els companys de l’Assemblea de Joves l’Aixada (Cajei) i Maulets de l’Horta Sud, els amics del nou Ateneu València L’Horta (situat al Barri del Carme) del qual en formem part, l’Antoni Rubio i l’Hèctor Sanjuan (que estan escrivint un interessant llibre sobre el gup i la història recent del País Valencià) el pintor i dissenyador Josep40, els companys de Torrent que estan esperant un judici per una acció en record de la derrota d’Almansa i molts més amics de molts pobles de l’Horta de València. Amb ells, la nostra gent, passem, una nit de festa, esperança i combat…(Continua)

Vídeo: Final del concert amb ‘Barricades’ i mosaic de banderes

A Aldaia fa molta clor. Els qui ens passem part de l’estiu a València
coneixem la duresa del clima tropical que ací es respira. A Aldaia ens
espera l’infatigable Lluís, del grup Voltor , que està implicat amb el
col·lectiu Ventall Rock la ciutat. És tracta d’un grup de gent jove de
diferents sensibilitats que s’han proposat dinamitzar aquesta ciutat
del cinturó obrer valencià. L’any passat hi actuà Boikot i enguany ho
farem nosaltres. Això sí, sempre acompanyats per grups de la zona.

En aquesta edició al Ventall Rock hi tocaran el Sindikato Fumeta , els Última Sentencia i els joves Skarabats. Aquest darrer, format per xavals de quinze i
setze anys d’Aldaia, Albal i altres pobles de l’Horta Sud són un
exponent de la vitalitat de la nostra música. Parlem amb ells i
recordem els temps dels inicis quan, amb la seua edat, anàvem de
concerts en autobús i passàvem hores i hores assajant per poder fer
alguna cosa digna.

Abans del concert també ens trobem amb l’amic Andrés. Antic militant de
la Cepc i company nostre en aventures radiofòniques a Ràdio Klara, fou
l’artífex de la nostra gira a Sardenya. Ara, l’Andrés i més companys de
Torrent s’enfronten a un judici dimarts per fer una acció de
commemoració dels 300 de la derrota d’Almansa la nit del 25 d’abril
passat. Des d’ací vos animem a participar en la concentració que es
farà el dimarts 24 de juliol davant les portes del jutjats de Torrent,
amb l’actuació de Pau Alabajos i Cesk Freixas (bloc). Més info ací.

Després de provar so marxem a sopar prop de casa Miquel Gironès. Ens
deixa en la porta d’un restaurant italià i marxa a casa a canviar-se
junt als tècnics de Girona. Abans d’arribar però, topa amb un cotxe i
destrossa el morro de la furgoneta…Res greu però. Demà marxem a Occitània i no tindrem
vehicle…una aventura més!

Al concert hi ha molt bon ambient. El parc s’ha omplert de gent i els
temors de l’organització pel fet que macaco tocara gratis a València es
dilueixen. Ha vingut molts gent d’Aldaia però també de Torrent ,
d’Alaquàs (Vicent!), De Picanya, de Quart , d’Albal….També molta gent
de València (salutacions a la gent de Benimaclet!) i fins i tot de la
Ribera Alta i Baixa (no poden faltar!) i, com no, amics vinguts Barcelona (salutacions Gerard!).

Entre els companys d’Aldaia trobem als responsables del programa de
música i actualitat Encén l’Oïda, d’Aldaia Ràdio, que durant cinc anys
ha estat un referent i exemple de qualitat i dedicació des del
voluntarismes.
A les barres hi ha vells amics de la zona com el Toni i companyia que
feia temps que no veiem. A les paradetes els companys de l’Assemblea de Joves l’Aixada (Cajei) (que
al concert treuen un pancarta en defensa de la unitat de la llengua),
Maulets de l’Horta Sud i el Penek de la botiga Partisano València. I com no, la gent de
l’Ateneu Popular del Carme del qual en formem part. També hi son més
amics l’Antoni Rubio i l’Hèctor Sanjuan, que preparen un llibre sobre
nosaltres, o l’amic Josep40, pintor i dissenyador d’Aldaia que ens
ajuda sempre que li demanem.

Vaja, una festa amb la gent de casa, la nostra gent. A tots ells els
volem dedicar el concert i aquesta crònica. Als qui treballen a casa
nostra a València, a l’Horta, per mantenir viu allò que ens ha costat
tants anys de construir. No ens posarem sentimentals ara, però és la
pura veritat. Estem orgullosos de la nostra gent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!