acicastello
Castelló de la Ribera
fotografia de natura la casualitat practicament no existeix, no
s?improvisa, les imatges han de ser treballades a fons independentment
de l?animal que se estudie. Ara bé, si que es veritat que algunes
fotografies comporten més elaboració que altres com per exemple, la
mostrada a aquest article, on van fer falta tres mesos fins arribar a
obtindre resultats acceptables.
repte que em proponia aquesta vegada no era gens fácil, és tractava de
fotografiar a un ser enigmàtic, amant de les tenebres i que habita
principalment a cases velles abandonades, esglèsies i cementeris.
Parlem de l?òliba (Tyto alba).
Amb
l?ajuda dels meus companys Juanma Menacho i Jose Ventura començàrem a
dissenyar un pla d?actuació, perque la idea no era fotografiar al
rapinyaire nocturn de manera passiva en les nombroses talaies que tenia
dins la casa on acostumava a posar-se, sino que la cosa anava més
lluny, voliem inmortalitzar-la quan arribara en ple vol al niu amb una
presa.
primera actuació dins la casa va ser instal.lar una càmera de video a
la boca del niu (que es trobava en un forat del sostre) per tal de
controlar l?evolució de la posta doncs, per precaució, no fariem cap
altra cosa més fins que els pollets tingueren una edat i un tamany
considerable. Una vegada aconseguit aço, el següent pas va ser
col.locar un simulacre de cartó que imitava una càmera i varies unitats
de flaix, que varem dixar unes setmanes al lloc (més tard ho camviariem
pels vertaders dispositius) per a que els animals no recelaren i aixina
s?acostumaren a tot el ?chiringuito?
.
Després
de controlar les entrades i eixides de les òlibes, decidirem posar la
barrera infrarroja en una finestra molt a prop del niu. Buscarem la
millor combinació dels flaixos per tal d?aconseguir una correcta il.luminació i, finalment, enquadrarem en el visor de la Nikon D2X per on suposadament passaria la nostra protagonista.
Les
primeres sesions van ser desastroses: ales tallades, subjectes fora
d?enquadre, fallos de la cèl.lula? I, cap a casa cansats i resignats en
el ?rabo entre cames?. Però, aquest tipus de fotografia que nosaltres
els fotògrafs de natura anomenem d?alta velocitat te aquestos
entrebancs. Van ser necessàries quatre sesions amb un centenar
d?imatges per a tirar al fem fins aconseguir-ne una bona, com la que
podem vore a aquest article.
Però
jo vos asegure, que el millor de tot aço mai es podrà plasmar en cap
película ni CCD de ninguna càmera. L?experiència de passar nits sota la
lluna i els estels on, en la foscor i el silenci de la nit, la dama
blanca sobrevolava els nostres caps emitint el seu bufit característic,
és una sensació que no te preu i, quedarà per a sempre gravada en les
nostres memòries.
Josep Mena
Fotògraf de naturaPagina web J. Mena Alvarez
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!