acicastello
Castelló de la Ribera
Moltíssima gent s’enutja quan sent
parlar de guerres, d’assassinats, de vexacions, quan sent parlar de les morts
per fam, en fi de tot allò negre que conté i conforma qualsevol acte violent,
però eixe enuig va/camina molt allunyat a vegades del/ dels fets. Ens hem parat
a pensar alguna vegada, que fem perquè el món siga més just, més solidari,
perquè el món oblide la violència com a mètode de dirimir les seues
diferències, (no sols és pecat agafar la pedra i llançar-la, també ho és no
apartar-la del nostre camí, del camí dels altres).
parlar de guerres, d’assassinats, de vexacions, quan sent parlar de les morts
per fam, en fi de tot allò negre que conté i conforma qualsevol acte violent,
però eixe enuig va/camina molt allunyat a vegades del/ dels fets. Ens hem parat
a pensar alguna vegada, que fem perquè el món siga més just, més solidari,
perquè el món oblide la violència com a mètode de dirimir les seues
diferències, (no sols és pecat agafar la pedra i llançar-la, també ho és no
apartar-la del nostre camí, del camí dels altres).
La primera cosa que ha de fer el ser humà, és llevar-se del seu pensament,
del seu esperit tot el que olga a odi, que olga a rancor i parlar amb mesura,
sense crits, sense amenaces, parlar raonant, evitant confrontacions absurdes,
donant el que no necessites, necessitat que a vegades ho
tens vivint que no convivint en el mateix carrer.
Això és voler la pau, això és treballar per la pau, entendre la pau, l’altres
és superflu, és demagògia barata i buida de contingut.
Joan Alfred Climent i Quiles.
Castelló de la Ribera.
www.acicastello.org
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!