acicastello

Actualment, un teatre, un cinema, un auditori, una sala d’exposicions,
una sala de conferències, un mercat o un menjador comunitari estan
considerats com a equipaments socioculturals ben diferenciats, tan per
l’ús que se’ls pot donar com per les característiques tècniques mínimes
que requereixen.

Però,
l’actual equip de govern de Castelló encara no ho té gens clar i, a més
a més, la precarietat dels edificis municipals encara els ho agreuja
més.

En el nostre Mercat Municipal igual
es fa un sopar, com un concert o una exposició. Evidentment, amb un
encant rústic molt acollidor. Seguint aquests imaginatius criteris,
molt prompte anirem al tradicional mercat dels dijous al Teatre Ideal o
en un "futur molt proper" a mig Cinema Califòrnia. El cas del Parc de
l’Estació tampoc és molt menys paradoxal.

Tots
aquests pegats o pegots responen a una mateixa causa, l’abandó en el
manteniment constant de l’equipament municipal. Això fa que els actes populars es desplacen a llocs on encara és decent mostrar-los públicament, independentment de la seua funció o del seu ús habitual.

La
dinàmica del manteniment d’aquests locals sempre ha estat la mateixa:
"a grans mals, grans remeis", seguit de grans períodes d’abandó que fan
que recaiguen una altra vegada en els "grans mals" perpetus. I,
curiosament, els "grans remeis" solen coincidir en el temps amb els
"anys electorals" i, així, d’aquesta manera tan divertida, una part de
la ciutadania es traga la cullerada i vota a qui diu ben fort: "Açò ho
he recuperat (fet) jo!".

Lamentablement,
sembla que l’experiència i les males pràctiques polítiques passades no
serveixen per tal de millorar el present ni el futur.

Les
runes de mig Cinema Califòrnia són les que tocaran per tal de salvar-li
la propera legislatura al meu alcalde. Les de l’edifici de la Cambra Local
Agrària sembla que toquen ara i, en un futur, vos puc assegurar que
seran les del Teatre Ideal, tal com van les coses… I, mentre, la roda
va rodant o, millor dit, van cobrant.

En
l’operació de compra-venda de l’antic Cinema Califòrnia per part de
l’actual alcalde, senyor Alfred Gregori, lamentablement no s’ha tingut
en compte en cap moment l’opinió tècnica de cap entitat cívica local,
ni l’assessorament especialitzat de les organitzacions culturals ni
festeres que, al cap i a la fi, són les destinataris de l’equipament
cultural local. I que, a més a més, són les que realment han pagat
l’operació, no ho oblidem mai, amb els impostos, que no són gens
barats. Per tant, si cal posar medalles, ara i sempre, al contribuent!

En
aquesta decisió tan mediàtica, s’ha ignorat per complet l’edifici del
Cinema Rex i, a més a més, li s’ha retret públicament als anteriors
equips de govern municipals del PSPV perdre o ignorar el pressupost
destinat a l’adquisició de locals per a equipament cultural.
Evidentment, uns governants tan desafortunats com els actuals no poden
donar mai per bo un projecte molt més cabal, seriós, realista i pràctic
que el propi. D’això, tècnicament se’n diu tossuderia. És evident que
el projecte socialista li convé ignorar-lo o amagar-lo públicament a
l’actual alcalde i, fins i tot, atacar-lo, passant per damunt dels
interessos cívics.

A més amés, durant als
frenètics anys de la transició, els seus camarades de partit enyoraven
una porta que comunicara els locals de la Societat Musical
amb el Cinema Rex per tal de gaudir d’un espai cultural al bell mig del
poble. Un espai ple de música, cinema, ball, dansa, exposicions,
tertúlies, debats, oci, esbarjo, etc. etc. etc. Els camarades més
veterans li ho poden explicar. I hui, es pot confirmar que no hi ha cap
sala a la nostra comarca ni a les veïnes on es pose cap mena de cinema
d’autor, com als cinemes Albatros de la Ciutat de València, i menys, de cinema en valencià, entre altres opcions.

El
Cinema Rex va estar concebut com un edifici destinat a la projecció de
pel·lícules, i les seues possibilitats acústiques i la seua
localització, al bell mig del poble, el fan un local emblemàtic per tal
de dignificar i dinamitzar el centre històric de Castelló. Ignorar-lo,
és ignorar la identitat del poble. I, en aquest sentit, altres
municipis no han sigut tant meninfots ni tant ignorants. Per exemple,
l’auditori de Carlet era un cinema igual que el de Castelló, hui és un
magnífic local amb un acurat equipament tècnic. A Bunyol, els locals de
"La Armónica", exactament igual. A Amposta, la Lira Ampostina no va desaprofitar l’oportunitat, i així, molts pobles del País. Per què no ací? Per tossuderia.

Quan
es va inaugurar el Cinema Califòrnia, l’oferta i les necessitats
lúdicoculturals de la ciutadania de Castelló era ben escassa, i a
l’estiu no tothom podia eixir de poble, però, tal com diu un conegut
castelloner, "els temps canvien". D’aquesta manera, com pot
competir la suposada actual programació lúdicocultural dels mesos de
juny a setembre de Castelló amb l’oferta i varietat d’activitats que
ens envolta? Quines previsions hi han? O, només l’hem comprat i després
ja vorem… De moment ja se n’ha comprat mig, i equipar-lo tècnicament
i humana? Quin pressupost hi haurà? En definitiva, quan ens constarà?
De ben segur que el Cinema Rex és prou més rendible que el Califòrnia.
Per posar un exemple, l’escola de música des de fa un grapat d’anys que
forma bons professionals de la música que viuen gràcies a ella i que no
tenen un lloc digne on interpretar música. Això sí que és una inversió
real i rendible per a la ciutadania castellonera i, a més a més, per a
tot l’any.

A l’Ideal els músics de la
banda s’han de portar els faristols, els instrument i fins i tot la
cadira de casa. No hi ha espai per emmagatzemar-ho! I, per tant, no es
poden fer dos actes molt propers en el temps, no caben. Tampoc hi ha
condicions acústiques ni tècniques de llum i de so. En els irremeiables
trasllats de material els instruments es desgasten i es fan malbé i, a
més a més, els membres de la Junta Directiva es farten d’assumir-ho. El Rex és una necessitat tècnica de la Societat Musical
"Lira Castellonera". Ha sigut un anhel constant de totes les juntes
directives. La raó es prou fàcil d’entendre, cal fer els concerts en la
mateixa sala on s’assaja. Els avantatges són molt nombrosos i es faria
molt llarg de comentar-los. Per tant, per què no s’assumeixen les
demandes d’aquesta emblemàtica associació i dels ciutadans que la
gestionen?

No es pensa mai que el
manteniment dels locals dia a dia per part dels seus usuaris és la clau
del seu èxit o del seu fracàs. No està tot fet quan s’inaugura un
edifici o un equipament. La solució està en servir les demandes de la
ciutadania, no en servir-se d’ella.

Per
tot això, l’adquisició de mig Cinema California pense que ha sigut una
operació ingènua i electoralista per tal d’encebar l’addició als diners
públics de l’actual triumvirat municipal. En tot cas, l’única part que
podria eixir beneficiada d’aquest desficaci seria alguna empresa
constructora que es quedés amb la contracta de la rehabilitació,
evidentment, amiga. Però, de moment, és una bona peça de museu, com
aquells que col·leccionen cotxes antics només per mostrar-los als amics
i familiars. Pot ser, l’Ajuntament de Castelló té diners per això i per
més, i no ho sabíem!

[PD.: Aquest escrit té la meua autorització per tal de difondre’l o publicar-lo en el web municipal www.castellodelaribera.es
o en el BIM "El Miragall", en la justa mesura que són serveis públics
finançats pels impostos que paguem entre tota la ciutadania, d’igual
manera que altres ciutadans tenen l’oportunitat de vesar-hi les seues
opinions en publicacions institucionals i/o públiques. Si es publica al
web www.villanuevadecastellon.es només ho permetria si es tradueix al castellà. Gràcies.]

Vicent Bravo
Ortiz

www.acicastello.org   

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!