Amb vosaltres d’amics val la pena salvar-se
Han estat uns dies molt difícils, i en comencen uns altres que encara m’ho semblen més; crec que necessitaré tot el vostre costat per refer-me.
Vull dir per començar que la persona que he tingut constantment al meu costat ha estat na Mª Victòria de El pèndol de petites oscil·lacions; ella i en J han demostrat amb escreix la seva talla, la seva categoria humana, i els estaré agraïda eternament. Ja no se’n troben d’amics com aquests.
Quan feia dos dies que estava ingressada, i sense que ningú s’ho esperés, la meva mare es va morir, i la seva mort em va causar un sufriment tan bèstia que vaig tenir ganes de ficar-me dins el taüt amb ella, i haig de dir que aquesta pena encara no m’ha abandonat, sinó que més tost augmenta. Vaig estar una estona amb ella al cementeri, però no vaig poder ser al funeral. Tot d’una vaig haver de tornar a la clínica.
Ja aniré donant senyals de vida. Ara estic molt cansada,
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
et refaràs; endolada, amb el cor adolorit, cansada, has tornat a escriure … és l’inici de tot allò bo que t’espera i mereixes. Siguis forta… T’estimem i ja enyorem tot el que ens has de dir, capitana valenta de l’hidroavió, hi ha molts focs que amb la teva saviesa has d’apagar… i la mare somriurà, estimant-te i sabent-se estimada per sempre. Una abraçada molt forta. Carme-Laura
No saps l’alegria que he tingut en llegir aquest apunt ! Tots t’esperàvem i ja sabíem que el vol de l’hidroavió tornaria a enlairar-se i començaria a apagar focs.
Temps al temps; ara cal que estigues bé, poc a poc, no corris. Avui a la 339 m’ha contestat una desconeguda ……..
Bona nit Xesca i que tinguis uns bells somnis.
Ho sento amb l’ànima. Cuida’t. Veuràs com a poc a poc, tornaràs a volar.
Anna Portell
éstan bo de receptar i servir com mal de prendre. Hi som, Xesca.
Quan he vist un nou post teu he tingut una alegria, però quan l’he llegit he tingut una tristor.
De tota manera me’n alegro de que hi siguis.
Una forta abraçada i ja saps que jo també hi sóc.
Fins aviat.
Welcome on board que em sembla que diuen.
Jo no sóc cap amic, conegut o saludat. Solsament sóc un “contacte de ràdio”.
Però m’alegra tornar a escoltar el rugir del teu motor. (tot i que espetega!!, he he)
Em sap greu aixó de la teva mare. Vas ser-hi a l’enterrament, tant hi fa no ser-hi en els espectacles, sovint cínic i hipòcrites, de funerals. Vas estar on calia i quan calia. I abans i en vida que aixó és el que de debó importa.
Viure amb el cap ben alt i morir amb igual presència. Aquesta és la incerta glòria a que podem aspirar.
Joan
Ostres, em sap molt greu tot això que expliques. Una abraçada ben forta, i ànims.
És mal de fer, Xesca, trobar paraules de bàlsam i de consol per aquest dol tan dur i dolorós, emperò na Margalida, en Pep-Maür i jo ens agombolam al teu costat per compartir la pena. Ho he sabut ara perquè també estic de baixa i una mica tancat lluitant contra virus, bacteris, neurosis i d’altres atacants. T’ho repetesc: aquests amics t’enviam una mica de coratge i de calidesa plens d’afectes. Amunt ànima forta! Amunt lletra forta! Amunt dona forta! Tendreses.
Ho sento molt i estem al teu costat pel que necessitis.
estàvem preocupats per la teua absència i vam preguntar per tu, ens van informar discretament, t’acompanye en el sentiment, et recuperaràs i tornaràs a exercir com a la capitana de Mesvilaweb, una abraçada
Carissima Ics, t’he enyorat molt aquests dies, molt. T’enviem dues-centes abraçades d’aquelles.
Cuida’t i deixa’t cuidar, no sé ben bé què més dir-te, sempre em trobe en dificultat per expressar-me en moments com aquests, normalment ho faig amb els ulls i amb les mans, per escrit no sé com fer-ho.
Un bes.