La Tafanera de Saltamartí

Aquest matí mentre esmorzava a la cuina de
casa, he mirat el calendari que tinc penjat darrera la porta i he recordat que enguany Sant Jordi cau en dissabte Sant. O
sigui que aquest any celebrem dos festes en una: tenim un Sant Jordi Sant.

Sembla que el sector del llibre no esta massa
content. Diuen que potser les vacances de setmana Santa puguin afectar les
vendes…  tothom diu la seva, però és
un debat un xic estèril, sigui com sigui no és canviarà.

Que no tinguin cap dubte els editors i
llibreters: als que ens agrada llegir seguirem llegint i comprant llibres, i
els altres els que compren només un llibre per Sant Jordi i que fan
arrodonir les vendes al llibreters, aquests, potser uns quants, els faran una
mica la guitza. Que i farem…

A setmana Santa jo seré fora, a la caseta de la
meva cosina a la Cerdanya i per això avui he passat per Saltamartí i he
fet la tria dels llibres que vull que l’Alex em regali. Com que sé que
llegeix el meu bloc,
aquí li deixo la llista i una breu explicació de cada llibre perquè no
faci
compres a cegues.

A l’Alex si no l’oriento, acaba regalant-me per enèsima vegada
la Plaça del Diamant o Anna Karenina.

Alex pren nota :

L’HOME DE LA MALETA, és el premi Sant Jordi d’enguany, de Ramon Solsona. El llibre ve acompanyat
d’alguna polèmica per part dels més puristes de la llengua perquè l’autor fa
que apareguin alguns fragments mal escrits. El que he llegit a la
contraportada m’ha semblat interessant, m’agrada allò que diu al final de la
ressenya: “Descol·locat (el protagonista) però gat vell, fa una crònica
divertida i sense manies del que passa al seu voltant”

L’ÚLTIM DIA ABANS DE DEMÀ, d’Eduard Màrquez. Mentre la Sílvia i en
Gerard atenien a d’altres clients he aprofitat per prendre nota en el meu
I-Phone de les primeres línies de la nova novel·la de l’Eduard Màrquez. Comença
amb dures paraules, sense concessions diu així: “623 grams. Torno les
cendres a l’urna. La tanco i respiro fondo. Calculo. 2 quilos i 760 grams menys
que quan va néixer”

EL VIATGE D’HIVERN, d’Amélie Nothomb. Sembla que és una història delirant d’un home que els vol
suïcidar i ho vol fer segrestant un avió, no és un terrorista ni un
boig, simplement un enamorat.. Imagino que una vegada més, la Amélie Nothomb ens
explicarà una història tan irreal que de tan extrema pugui ser versemblant especialment en els sentiments dels personatges.

Hi havia molts més llibres. En triaria molts
més però si em regales aquests tres ja estaré contenta.

De totes maneres, encara aniré passant per les
llibreries i llegiré els suplements. No t’estranyi que ampliï la llista.

Alex espero, com sempre, els llibres i la rosa també, no et facis el gasiu
perquè hi ha crisi.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!