Bon dia, avui m’he aixecat a les 7 h. El primer que faig cada matí és pesar-me: 90 kg, és a dir, ja n’he perdut 6 quan avui a les 16.30 h farà una setmana que vaig iniciar la vaga. També m’he mirat la pressió de la sang i està compensada. La 6a nit de vaga de fam ha transcorregut amb normalitat a excepció que devers la una de la matinada l’helicòpter de Son Espases ha aterrat i ens ha despertat a tots. La veritat és que pitjor estan els malalts i és un avanç que un helicòpter pugui dur a Son Espases els pacients que de Menorca, Eivissa i Formentera ho necessiten. Una altra cosa és que l’heliport sigui il.legal, que està ubicat vora una escoleta infantil i una casa particular i si un dia hi ha un accident i una desgràcia irreparable, convé que quedi en acta que això ja s’havia advertit sense que la Conselleria de Sanitat n’hagi fet el mínim cas.
Bé, ahir va ésser un dia amb moltes visites i això va fer que tengui moltes fotografies i missatges per penjar. El metge me diu que he de dosificar les forces però a poc a poc aniré penjant en aquest bloc tot el que tenc pendent.
El teu coratge s’escampa arreu. Només la insensibilitat pot posar en solfa aquesta lluita justa i noble.
Reclamar una negociació no només no és demanar res de l’altre món, sinó que és un deure dels governants que viuen dels doblers públics. Negar-s’hi és un acte de prepotència que marca la diferència entre els dictadors i els demòcrates!