Pere Segura i Ferrer

Divorcis, si no hi ha acord, custòdia compartida…?
Si l’un o l’altre dels pares te un perfil amb mancances notables respecte a la relació amb els fills i amb violència psíquica subtil respecte a l’altre, i cau en mans d’un advocat sense escrúpols, o d’un diiagnòstic no imparcial,…
Doncs la custòdia compartida és un recurs salomònic amb consequències de “ja s’ho faran, i passi el següent”.

Si el fill es queda en custòdia d’un dels seus progenitors, i aquest vol suplir de forma unilateralitzada i exagerada l’altre, amb conductes que no li corresponen, també influirà negativament en els fills.

Com cerca la justícia actual la equanimitat, la magnanimitat, i evita els jocs hipòcrites de gent que manoseja sense esperit les lleis?
Com assistir els pares humanament, perque en una situació de divorci o separació, puguin fer-se càrrec, tant com puguin, de les consequències negatives del trencament d’una parella amb fills? 

Hi ha paíssos que tanquen les parts en una habitació fins que surten amb un pacte. Com hi ha paíssos que treballen amb prou maduresa la resolució de conflictes i la mediació. Com hi ha llocs on es treballa el diagnòstic de personalitat i educatiu de les parelles, i els dona una ajuda humana i psicològica. Com hi ha paíssos que en fan un seguiment molt acurat de resolucions, durant un temps raonable…