La identitat d’un poble té un procés de vida. Vida que neix, viu un procés i li pot arribar la mort. Per això parlem de nacions. Catalunya té identitat pròpia. D’abans que existís aquesta Espanya que ja fa segles que ens vol indignament assimilats, sotmesos i subordinats. I no hi ha cap llei internacional que
Periodistes i tertulians i comentaristes ens pinten divisions i batalletes entre JuntsxCAT i ERC, Puigdemont i Mas, PDeCAT i JuntsxCAT…, és exactament així? Penso que no. És oportú no deixar-se empresonar en polítiques discutidores que no aporten sentit. Calen unes consideracions bàsiques: -Acceptar la presència de posicions diverses no és veure contraris irresolubles. -La polaritat dretes/esquerres
…Hi pot haver enuig, distanciament…, no pas, vull pensar, amb l’objectiu: de la independència. Penso en la gent, en la força de la gent. I m’inclino a que tornarem a votar i votarem independència. Hi pot haver disgust pel què passa al parlament, tanmateix moltíssim més pel que passa a Espanya. I pel disgust de ser-hi encara. I pel sotmetiment i subordinació a
Responsabilitat individual O Responsori. Un solista canta i el cor o l’assemblea respon. Titular: Un solista¨: “Sánchez liderarà la gestió del fons europeu”. Les comunitats seran responsables… del que rebin. Diu que hi haurà coordinació. “Tots iguals davant la llei, que en això consisteix la sagrada unitat d’Espanya”. No importa doncs que hi hagi diferències de
Una. Diu que els reis d’Espanya han vingut a Catalunya. Un més dels viatges que diu fan per Espanya. Ja és curiós. Una gent, pocs, que duien banderes espanyoles, han pogut “saludar”. Els catalans de senyera i estelada han topat amb dos cordons policials que els hi han impedit. Clar, manifestaven que no volem rei…
Vivint el dia a dia, podem trobar diversitat de qüestions, precs i preguntes. Temes que susciten expectatives importants i d’avenirs incerts. Aspectes concrets d’una realitat complexa. Acompanyen inquietuds de relativa presència… No tots tenim la mateixa mirada, ni els mateixos ulls, vers els mateixos aspectes de l’entorn. Vet aquí per exemple, una particular atenció a
Adonar-se’n. És el significat més corrent de la paraula. Tanmateix, com en tantes coses podem afegir matisos. Aprofundir en un mateix o en la comprensió i coneixement dels altres. Caminar en la vida cercant sentit en ella mateixa, i en el que anem fent. Aprendre, sempre, particularment en saber estimar, deuen ser propietats i alè de
Fent una passejada pels diaris. Penso que cal llegir també notes o notícies interessants i positives. Sovint la premsa ens aboca al “marro”… N’escullo tres de “bones” i tres de “dolentes”, llegint més aviat blanques o més aviat de negres… HI poso una petita anotació… 1.Sembla que en Mnuel Cuyàs ha fet ressò en molta gent. Penso que en
Ens diu la Gran Enciclopèdia Catalana: “Sobirania”: Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder. El “Estado Español” continua sotmetent i subordinant Catalunya. Com es pot parlar de sobiranies sense optar per ser independents d’aquest estat? En aquest grup què s’ha creat, (es diu “Institut” (?)), fent
Un petit tros de conversa: -… m’agraden les novel·les de detectius i crims… -I doncs, que hi trobes, perquè t’agraden?… -(després d’un petit silenci)… perquè cerquen la veritat… En l’arrel i significat de la paraula “diàleg” trobem la cerca de sentit, la necessària i oportuna sensatesa dels que dialoguen. No deu interessar romandre insensat. Importa cercar
Als Estats Units uns dies de violència civil i d’estat extrema. I aquí… una altra violència. La verbal. Com veiem, per exemple, avui en les desqualificacions que E.R.C. dedica per defensar decisions seves que ens allunyen d’aquell 1 d’octubre… Hi podríem veure una violenta actitud que cerca estrany protagonisme i trenca una unitat necessària per
Podem fer generalitzacions del “com” som. Per exemple: Com sóm els catalans? Com són els polítics? Però aquests “coms” no responen a QUI SOM. Realment. De vegades trobem direccions diverses o oposades. De vegades diem coses com aquesta: “Es simpatitzant dels socialistes, però personalment és d’una altra manera”. O, amagant la persona: “… és socialista,
Lanza del Vasto, impulsor d’una vida on la força de la veritat es visqués intensament, com també impulsor de la no violència activa, sovint posava un exemple parlant de la necessitat d’una nova consciència. Deia: imagineu els passatgers d’un tren parlant i fins discutint, dintre del tren, sobre la millora de las condicions de vida
Que no. Que no n’hi han. En monedes… en papers… en comptes digitals… en moviments bancaris… en pressupostos…, etc. En pagaments a llarg termini… Això dels diners… diuen que s’ha d’estudiar en economia. Jo tenia un magnífic professor de matemàtiques que deia que els rics ho són en la consideració de la seva capacitat d’endeutar-se… Espanya és
Neix un llenguatge, una cultura, un poble… El nacionalisme recull l’estim a la nació on pertanys i res més. Altra cosa son les misèries dels malentesos, dels fatxes, o del mal cultural del descarat nazime. Fa anys vora el Sena en una de les llibreries, tot fullejant un anuari, em trobo en un article aquesta