PER QUÈ NO, TABÀRNIA?

 

Tabàrnia podria ser perfectament un estat, una regió, un estat federat o un estat confederat. Per què no? Jo sóc ciutadà de Tabàrnia, concretament de L’Hospitalet de Llobregat i reivindico el dret a formar un estat, una regió, un estat federat o un estat confederat amb els altres municipis i viles de Tabàrnia, si és el que volem la majoria de nosaltres.

Quan jo estudiava dret polític hi havia mitja dotzena de definicions de nació. I com que a mi el tema m’interessava vaig ampliar les lectures i em van trobar que ben bé n’hi havia una vintena. I al final vaig construir la meva definició de nació, que no és gaire acadèmica però que és molt real. Nació és allò que cadascú vol que sigui nació.

Per a uns nació és Occident – Napoleó deia que només hi havia dos nacions: Orient i Occident -, per uns altres nació és Europa (pels europeistes de debò), per uns altres nació és Ibèria (podem pensar en Castelao o en Joan Maragall), per uns altres nació és espanya, per uns altres la nació són els Països Catalans ( Joan Fuster ) i per uns altres la nació és Catalunya ( la major part del catalanisme polític modern ). Per tant, per què Tabàrnia no hauria de ser una nació ? O per què no ho hauria de ser Barcelona o L’Hospitalet ? O el barri del Raval o el de la Guineueta? Repeteixo: nació és allò que cadascú vulgui que sigui nació.

I, dic més, si a mi els apòstols de Tabàrnia em convencen, m’uniré a ells i també n’esdevindré apòstol. Si algú considera que Barcelona i València, parlant el mateix idioma, no formen part de la mateixa nació; igual que Viena i Berlin, no veig quin inconvenient hi pot haver en que Vic i Barcelona, posem per cas, formin part de nacions diferents. Però els apòstols de Tabàrnia m’han de convèncer dels aspectes positius de la seva proposta. És a dir: ja que puc triar i remenar què és el que és i el que no és nació, vull veure clar quins beneficis em reportaria que Tabàrnia sigui la meva nació. A favor d’ells he de dir que Tabàrnia, com a nom, m’agrada molt. Ja és un què.

Jo a aquesta nació tabarnesa li veig una pega important. No sé fins a quin punt es poden fer nacions agafant un mapa electoral. I això per dos motius: el primer és que els resultats electorals canvien a cada elecció i això farien que la nació, convertida en estat, regió o el que sigui, canvíes de fronteres cada quatre anys. La segona és que costaria de definir la unitat a través de la qual es decideix a on pertany cada lloc. Per posar un exemple: l’Eixample no formaria part de Tabàrnia, ni tampoc el districte de Gràcia, ni el barri de Sarrià ( Sant Gervasi, sí ) o el barri de Les Corts. Tots aquests districtes i barris continuarien formant part de Catalunya, igual que passaria a moltes comarques barcelonines i tarragonines: com la Conca de Barberà, Les Terres de l’Ebre, el Berguedà o el Bages.  Pels resultats electorals sembla que a aquests els hi mola molt més Catalunya que no pas Tabàrnia.

Però se’ls hauria de preguntar. I jo crec que els que han tingut aquesta idea el que haurien de fer és promoure un referèndum d’autodeterminació de Tabàrnia i respectar els resultats a la manera que ho plantegen ells. És a dir, que si Gràcia i l’Eixample no volen formar part de Tabàrnia, se’n quedin fora per molt que a Barcelona hagi guanyat que sí que en vol formar part. Perquè això és exactament el que ells demanen respecte de Catalunya, no? Independitzar-se d’una part de Catalunya on ells no guanyen. Llavors que els catalans de Tabàrnia es vulguin independitzar als llocs on guanyen té també tota la lògica del món. Espero que ells ho respectarien.

He vist que algun amic independentista tracta aquest tema seriosament i me’n faig creus del rucs que podem ser a vegades. Es cert que la idea ve de lluny i que jo li vaig llegir a Arcadio Espada a un llibre titulat “Contra Catalunya”, en el que venia a dir que el que havia de fer Barcelona era independitzar-se de Catalunya. Ara hi afegeixen Tarragona i li posen un nom bonic. Però ni l’idea de l’Arcadio, ni la dels d’ara és seriosa. Simplement és una arma retòrica contra el dret a l’autodeterminació dels catalans. El seu argument de fons és: com que vosaltres no deixaríeu que Tabàrnia s’autodeterminés, espanya no ha de deixar que Catalunya s’autodetermini.

I jo, que no tinc ni idea del que és una nació, però que tinc clar que qualsevol societat ha de tenir el dret a muntar unes estructures d’estat si vol fer-ho, el cas és que estic a favor del dret d’autodeterminació de tothom. De Tabàrnia, del Raval, de Sant Andreu, de la Segarra, del Quebec i de la Manxa. És més, si recollíssim signatures per tal que es fes aquest referèndum, jo els hi donaria la meva sense cap recança, perquè crec que votar és bo sempre i que és una de les coses que ens fa ciutadans.

Dit això, no sé si votaria a favor de la independència de Tabàrnia o no. Si fos per a seguir a espanya, segur que no. Però si Tabàrnia fos un país independent potser molaria molt. Per què no?

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *